Sense projecte

No hi ha projecte de país. Només gestió i gestió. Catalunya ha esdevingut una comunitat autònoma com les altres, amb un president que se solidaritza amb els ministres espanyols en una vergonyosa relació de dependència i submissió. Un president que abans defensa els interessos del seu partit que els de Catalunya. Quan hi ha un clam contra la política d’infraestructures del govern de l’Estat (l’herència neofranquista del PP i el trist present socialista), qui se suposa que havia de considerar com el meu president (que no el sento meu ni de bon tros, malgrat acceptar la seva legitimitat) se sotmet als amos i perpetua el sucursalisme d’una formació que no té bruíxola política ni ambició nacional (catalana, s’entén, potser de l’altra sí), llevat d’excepcions com Castells, que reivindica grup parlamentari propi. Tenia raó Joan Ridao quan criticava l’únic afany tecnocràtic d’uns individus amb carnet que no veuen més enllà del dia a dia i que manquen d’il·lusions i esperances en la nació nostra (és també la seva?). Mentre Espanya sigui la fita Catalunya està perduda. El que em pregunto és què fan els amics de Ridao oferint suport incondicional i participant en un govern presidit per un funcionari sense ambicions, que a Madrid treu pit però que, quan torna a la seva (hipotètica) llar es treu la màscara i deixa entreveure el seu autèntic rostre espanyolista.

Anuncis

3 pensaments sobre “Sense projecte

  1. Quanta rao en un sol post. Del Catalanisme que feia gala el PSC en l’època de Maragall no en queda ni la seva ombra. Ara, més que mai el PSC-PSOE és més PSOE, i en Montilla no deixa de ser una peça més d’aquesta gran maquinaria “socialista” a nivell estatal.
    Quan era època de pactes, desprès de les eleccions, jo apostava per un govern d’esquerres, vint-i-tants anys de convergencia s’havien d’acabar. Tants anys al poder corromp a qualsevol. Però si el preu de tenir un govern d’esquerres és està sotmès a la voluntat espanyolista dels qui mai han deixat de manar al PSOE, aquesta aposta deixa de tenir força.

    I què els hi passa als amics d’en Ridao? Què passa amb la direcció d’Esquerra? Crec que els diferents corrents interns del partit deixen prou clar el descontentament de les bases (en les quals m’incloc). Esquerra ha de fer un canvi radical de rumb. Ja hem vist com les gasten aquests del PSOE a Catalunya (PSC), dia rere dia es desmorona la màscara que duen posada.

    A nivell particular crec que el millor seria que Esquerra es quedès a l’oposició una temporadeta. No ens podem fiar d’un partit que prima l’estrategia de partit a nivell estatal, deixant de banda el nostre país. Tampoc podem pactar amb una Convergencia que planteja la refundació del catalanisme, quan aquesta està en coalició amb Unió, un partit de dubtós tarannà sobiranista i representant de la dreta catalana més retrògrada.

  2. Coincidim perfectament. Ja coneixes la meva afinitat ideològica amb Esquerra (tret de l’àmbit municipal, on defenso un altre tipus d’independència) i em sap greu que la seva direcció hagi caigut en el parany del poder a qualsevol preu. El pacte d’Entesa s’havia de plantejar com un pacte ambiciós a nivell nacional i no simplement com un acord per anar tirant amb gestió i sense tenir clar el full de ruta. I, com dius, CiU té una U que no ens convé com a país. Esquerra havia de continuar exigint i anar a l’oposició si no s’assolien les fites proposades.

  3. Retroenllaç: Dret a decidir « Meditacions des de l’esfera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s