No a l’estupidesa dels violents

Avui he llegit un manifest que he preparat per al Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència envers les Dones, un acte emotiu en el qual he tingut ocasió de participar. El meu agraïment a la regidora de Dona i Igualtat de l’Ajuntament de Sant Fost per proposar-me com a representant dels homes en aquest acte. Comparteixo amb tots vosaltres el text íntegre del meu manifest.

En el marc dels actes del Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència envers les Dones, i agraint a la regidora de Dona i Igualtat la seva proposta, vull posar de manifest, des de la meva condició d’home, la meva total i absoluta solidaritat amb les dones que pateixen qualsevol tipus de violència, sigui aquesta física o psicològica, així com el convenciment que cal començar a treballar per implicar els homes en aquesta mena d’accions compromeses a favor dels drets inalienables i de la convivència sense trasbalsos. La nostra és una història comuna i la nostra pertinença al gènere humà ens ha de servir per cercar llaços de comprensió i d’empatia en una qüestió que ens afecta profundament. Quan una dona és vulnerada per culpa de la violència masclista, és l’ésser humà qui és vulnerat en la seva mateixa essència. El qui es dedica a malmetre les il·lusions i a ofegar l’esperança a través del maltractament és responsable d’un crim contra la humanitat. Les dones no han de ser objecte de burla o d’acudits malèvols, sinó subjectes lliures en una societat acollidora i igualitària. Tothom té dret a reivindicar la seva diferència, però no a fomentar la desigualtat. Quan el masclista comet les seves atrocitats, ho fa a partir d’una concepció de l’home com a subjecte actiu i de la dona com a receptacle passiu: el maltractador converteix la dona en un objecte per ser instrumentalitzat, sotmès a l’arbitrarietat dels seus prejudicis. Una educació basada en la violència i en la superioritat física contribueix a crear una consciència malaltissa que atempta contra allò que es considera feble. Cal dir no a aquest crim encobert, a aquesta ferida diària, a aquesta dolorosa xacra quotidiana que suprimeix la dignitat i que arriba a causar danys irreversibles a les víctimes. Algunes fins i tot moren, i altres entren en un procés llarg i dolorós molt difícil de superar. Els homes no hem de restar impàvids davant la violència domèstica, sinó que també ens hem de mobilitzar perquè la igualtat de drets no sigui una simple expressió lingüística sinó un fet tangible. El progrés de la humanitat en els darrers temps té un deute amb el moviment d’alliberament de la dona, que ha provocat transformacions molt rellevants en la vida social i política amb la seva aposta per un món de valors i per la ferma convicció que l’altre, com ja recordava el filòsof Kant en el segle xviii, mai no s’ha de prendre com un mitjà sinó sempre com un fi en si mateix. I en aquest àmbit la violència no té res a fer. El que cal a partir d’ara, doncs, és un compromís global a favor d’una vida en què la integritat física no es posi en joc i en què la convivència en pau i llibertat sigui l’única bruíxola moral.

La dona del futur, com escrivia Federica Montseny, haurà de continuar defensant “el dret i el deure de mirar l’existència cara a cara, així com la llibertat, la salut, i la felicitat, per conquerir-les i sobreposar-se a tot prejudici, a tota moral i a tota llei inhumana i injusta”. María Zambrano, la filòsofa de la raó poètica, feia al·lusió a la dona i la seva relació amb l’home amb les següents paraules: “Esta mujer nueva no reniega, ni siente rencor por el hombre, pues que no se siente esclavizada a él. Pero sí le exige un espíritu digno del suyo: sí le pide (en vez del mefistofélico callar) un ideal que dé perspectiva a sus vidas, unidad creativa a su unión.” Els homes no podem restar al marge d’aquesta obligació, perquè l’amor, com ressalta la campanya institucional endegada per la Generalitat, “ha de ser lliure de masclisme, lliure de bronques, lliure de gelosia”. I l’amor és la gran potència creadora, “el desig d’engendrar en la bellesa”, com sentenciava Plató. Un amor que creix amb el respecte i la comprensió mútua i que no s’alimenta de l’estupidesa dels violents.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s