L’oblit

Oblidar el que s’esdevingué.  No ser-hi sempre. Gaudir un ínfim instant al costat d’altres carns ignotes. Existències malbaratades per un bri de goig intens. Rialles escapçades per la crueltat del destí. Folles il·lusions d’un banquet sense final. Feina, feina, feina. Inautèntics que encalcen un sentit que tot d’una s’esmuny. Ràbia, ràbia, ràbia. Oblidem el que fou per adorar el que és. Li escau el vestit del dolor sense escarafalls. No recordo on vaig deixar el document del tràmit al més enllà. No ser-hi sempre. Navegar per simulacres ordits per fantasmes que un dia foren amos de l’orbe. Navegar i visitar i estimar. No tenir memòria per recordar el que fórem. Empremtes dels dies i esvorancs de les nits. La clivella del meu cor és un corc famolenc.