Refundació

Artur Mas vol refundar el catalanisme, que no és el mateix que refondre o confondre. Catalunya, afirma el guanyador de les eleccions però cap de l’oposició, ha de superar la situació en què es troba de dependència d’Espanya i per aconseguir-ho ha de decidir què vol ser quan sigui gran. Els catalans i les catalanes tenim el dret a decidir quina és la manera com ens hem d’articular. La consulta al poble és un dels instruments per orientar el futur sense complexos. Quaranta-set fulls de discurs que juga sibil·linament amb les paraules perquè no es doni a entendre allò que alguns poderosos no voldrien sentir, aquells que tenen interessos que no depenen dels sentiments nacionals. Sí, molt dret a decidir i molta nació i molta retòrica, però, què vol exactament el senyor Mas? Un dels valors tradicionals dels catalans ha estat la disposició al pacte, la capacitat d’entendre’s amb l’altre encara que l’altre no es mereixi que l’entenguem, i un dels valors emergents hauria de ser el coratge, la proclamació amb tots els ets i uts de l’horitzó sobiranista. Costa molt articular el mot independència: l’ambigüitat retorna amb tota la seva força. Separar-se de Pujol seguint la seva metodologia. Amb Pujol funcionava perquè eren altres temps. Ara és massa tard. Cal parlar clar i català, fer pedagogia no és la forma de progressar ja que l’altre no ens vol comprendre. Si no ens vol comprendre, cop de porta i sobirania plena, refundació de Catalunya com a Estat sobirà, no refundació d’un isme per fer-nos veure. El que sembla fer Mas és un acte de propaganda jugant amb els sentiments més pregons. I Mas no és Pujol: ni tan sols se li acosta. Què hi diu en Duran? Ara ha admès que està d’acord amb el dret d’autodeterminació i no amb la independència. Al costat d’aquest l’ambició és zero. Quina credibilitat té aquell que vol decidir i no pot decidir perquè l’únic que pot decidir és que no ha de cridar massa i que ha d’ajustar-se al guió? Massa fred el catalanisme d’aquests. Cal urgentment el corrent càlid, el que no s’arronsa, el que diu que Catalunya ha de ser de debò una nació lliure, el que no pacta amb els espanyols, el que pensa més en el país que no pas en el partit. Existeix aquest corrent? Dissortadament cal afluixar algunes cadenes perquè esdevingui un fet real. Els polítics són esclaus de l’estratègia. Només podrem trobar aquesta nova saba en els moviments ciutadans, els que no depenen de la disciplina de partit ni donen suport a illetrats.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s