Meditacions sobre l’esmena

Amb el bolígraf vermell m’adreço a l’examen. És ple de caràcters difícils de desxifrar. Parla de vells filòsofs i de relativistes contra dogmàtics. Estan instal·lats des de sempre en una guerra virtual per conquerir el paper. Marco les errades de contingut i també les faltes ortogràfiques (que en el meu centre descompten 0,1 punts fins a un màxim de 2 punts): accents inventats, paraules estranyes, punts que no hi són i comes massa freqüents, fletxes que remeten a un altre full i al seu torn un asterisc que mena a la pregunta 5, la qual resta inacabada. La mirada juga el partit de tennis de l’esmena, d’un costat a l’altre i tornem-hi. I ara hi ha un que afirma que els atomistes pensen igual que Plató en relació amb l’ànima i que Parmènides va gosar dir que l’home és la mesura de totes les coses. Un ésser inspirat pel dimoni ha aparegut al costat d’Heràclit i el demiürg continua ballant amb els paradigmes. L’examen és tacat de vermell per totes bandes. Potser el descompte ortogràfic arribarà al màxim permès. Havia començat bé. Semblava que comentava el text i citava frases per interpretar-les, però s’ha perdut en les comparacions. Que difícil és comparar! Com els costa relacionar autors i idees! Recordo els organitzadors gràfics del senyor Bob i de cop i volta entenc per què els alumnes actuals es mouen millor en el camp de la imatge que en el del concepte abstracte i abstrús. Crisi del pensament i lloança del missatge de mòbil, esquarterat el llenguatge i reduït a consonants que s’amunteguen sense solta ni volta. El discurs lògic s’enfonsa i neix la boira lingüística, l’anomia retòrica i el buit eidètic. Potser el mite ens espera a l’altra banda per continuar narrant el desencís dels déus i llur davallada a l’Hades de l’inconegut. L’examen no està aprovat. Massa confusions en un text que tan sols tractava de l’ànima i de la unió accidental amb el cos. Un text del Fedó, escrit en temps immemorial per un barbut que no tenia mòbil ni esquarterava mots a l’Acadèmia. La tinta del bolígraf és a punt d’esgotar-se. Tinc encara un munt d’exàmens per mirar, d’ànimes inquietes que m’obligaran a continuar dibuixant empremtes de sang en el blanc dels fulls. Profanació d’un territori sagrat que no coneix fondàries.

Anuncis

4 pensaments sobre “Meditacions sobre l’esmena

  1. Retroenllaç: Interfícies « Meditacions des de l’esfera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s