L’oblit de l’humà

[blip.tv ?posts_id=430412&dest=10388]

Avui en el suplement Babelia, del diari El País, apareix una crítica d’un llibre que promet ser polèmic. Es tracta de l’assaig El olvido de la razón, del filòsof argentí Juan José Sebreli, en el qual realitza una anàlisi crítica de la filosofia irracionalista, que ha impedit el reviscolament de l’humanisme i que s’ha centrat en els aspectes irracionals de l’ésser humà, amb un tarannà antiracionalista i antiil·lustrat. Aquest és el cas d’Arthur Schopenhauer, un dels pensadors més rellevants d’aquest moviment, que redueix la realitat a voluntat cega i l’ésser humà a testimoni del món com a representació, amb una vida de dolor i insatisfacció i amb l’únic conhort de la fugida per la bellesa. El filòsof de Danzig, antihegelià declarat, realitza una sàvia combinació entre Kant, Plató i el pensament oriental i troba que el món és una ombra de la caverna, amagada sota el vel de Maia, i l’ésser humà una criatura que se les ha d’haver amb aparences, il·lusions fenomèniques que lleven l’essencial i l’universal i es queden amb l’empremta contingent. Nietzsche, no podia ser un altre, és objecte de la crítica de Sebreli, que sembla obsessionar-se per les qüestions polítiques (l’ús barroer de la seva filosofia per part del nazisme) i passa per alt la seva gran capacitat per intuir un canvi d’època, en què els criteris axiològics havien de ser uns altres. El nihilisme com a negació dels valors tradicionals és, òbviament, un antiracionalisme i una destrucció de l’idealisme, però al mateix temps una sincera visió de l’humà desemmascarat. Freud, un altre mestre de la sospita que pren partit per l’irracional, en una descripció de l’humà lliurat als desigs de l’allò però frenat per les normes del superjò i de la seva consciència moral. Home que no és una criatura angèlica sinó un monstre sadomasoquista. I Sebreli critica també els estructuralistes com Lévi-Strauss, amb l’exaltació dels pobles primitius i el desdeny cap a occident, o l’inclassificable Foucault, que va decretar la mort de l’humà i va analitzar la follia sense prejudicis. No oblida Heidegger, nazi declarat, amb el seu oblit de l’ésser, del qual afirma que no aporta res de rellevant.

El llibre, que caldrà llegir per treure’n conclusions, ha de ser una agosarada reivindicació de la raó en temps de brètols, una visió idealitzada de l’ésser humà, com si aquest pogués ser separat dels seus instints i es pogués analitzar des de la raó pura. El racionalisme ha estat una magnífica teoria, i fins i tot ha millorat en les mans dels alemanys, que hi han aportat les corresponents dosis d’idealisme, però no n’hi ha prou amb la racionalitat dogmàtica per descriure l’ésser humà, raó finita des de Kant que lluita per no morir devorada en un atac de contingència.

Anuncis

Un pensament sobre “L’oblit de l’humà

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s