Formació en pensament (i III)

A les 13:30 d’avui dijous hem acabat la formació sobre aprenentatge basat en el pensament, amb l’afable professor Bob Swartz, que ha seguit amb bonhomia les diferents lliçons de què constava el curs i ha resolt també els dubtes que anaven sorgint. Ha posat èmfasi en el fet que cal experimentar les destreses de pensament amb els alumnes, amb una actitud sempre interrogativa del professor. Després d’aquest procés d’experimentació arribarà el moment d’implementar-les en el currículum de cada matèria. Hi ha una interconnexió entre les diferents habilitats cognitives i cal buscar tècniques d’instrucció que emfasitzin aquest lligam i que se centrin més en els alumnes, sense defugir la intervenció del docent. La sessió s’ha focalitzat en un aspecte que cal potenciar: la presa de decisions. Es tracta d’ajudar els nostres estudiants perquè prenguin decisions destrament. Abans de fer-ho hauran de considerar les opcions i les conseqüències, tant les positives com les negatives, ja que els inconvenients poden acabar amb els presumptes beneficis. El mapa de pensament en aquest tema s’ha de fer operatiu amb un llistat de preguntes formulades abans de prendre la decisió concreta: caldrà que ens interroguem sobre què converteix en necessària una decisió, quines són les meves opcions, quines són les conseqüències més probables de cada opció, quina és la importància de cada conseqüència imaginada i, finalment, quina és la millor opció en relació amb les conseqüències. En un primer organitzador gràfic consignarem les opcions i els factors a considerar: per exemple, si volem decidir sobre quina ha de ser la font d’energia del futur haurem d’enumerar-ne totes les opcions (petroli, carbó, solar, eòlica, etanol, hidrogen…) i haurem de valorar-ne els factors rellevants (cost de producció, impacte en l’entorn, facilitat d’obtenció, seguretat, risc geopolític…). Crearem una taula en la qual esmentarem les fonts i els factors i redactarem els arguments de cadascun (per exemple, l’impacte ecològic de l’energia nuclear), fent constar quins són els avantatges i els inconvenients i quina importància té cada argument. Els alumnes, per tant, han de ser capaços d’argumentar sobre això oferint-ne raons pertinents. Els oferirem una plantilla per produir un discurs persuasiu adreçat, per exemple, als polítics i amb la recomanació de l’ús de la font d’energia triada. També es pot aplicar el model de presa de decisions a les matèries humanístiques, com és el cas de la literatura o la història. Cal tenir presents les opcions, triar-ne una i assajar-ne les conseqüències que podria tenir, amb una justificació i una valoració de la seva importància. El fet d’escollir implica que finalment l’opció pot ser considerada pertinent o bé inadequada. Com els alumnes han de prendre decisions tot sovint en llur trajectòria acadèmica, pot venir bé emprar aquesta estratègia en els cursos que clouen nivells (per exemple, a 4t d’ESO o 2n de Batxillerat), per definir opcions de futur després d’un procés de deliberació (a la classe de tutoria). Podem també exposar una situació històrica amb més d’una opció i resoldre dilemes morals (el cas del president Truman davant el llançament de la bomba atòmica seria paradigmàtic). Tot perquè els nostres estudiants pensin amb una ment oberta i no condicionada per la indefinició dels manuals tradicionals. Ara bé, hauran de travessar un període de cerca d’informació per resoldre amb competència alguns dubtes amb què es trobaran. Cerca que haurà de discernir entre fonts apropiades i inapropiades, sobretot en el cas de la xarxa.

En conclusió, ha estat un curs de gran interès per a l’aplicació en les nostres classes i, alhora, per poder integrar les destreses de pensament en una visió pedagògica més completa (amb alguns dubtes d’aplicació, però). Després serà el moment de fer-ne cinc cèntims als companys amb un PowerPoint ben estructurat i, potser, amb la PDI, si ens en sortim. Ens repartirem la feina entre els que hi hem assistit (la directora, el coordinador pedagògic, la professora de matemàtiques –científiques- de batxillerat i dos docents de primària, a més del bloguer que us parla). Fins i tot ens hem pogut immortalitzar amb escala de la metacognició, al costat del professor de Boston. Demà serà un altre dia i tornarem a les classes.

Anuncis

3 pensaments sobre “Formació en pensament (i III)

  1. Hola Enric, avui m’estreno llegint blogs. Tens l’honor que el teu és el primer, i em fa l’efecte que no serà l’última vegada que ho faci. No he llegit tot el qui hi havia en la primera pàgina però m’ha agradat l’article (s’ha de dir així??)sobre Bush.

    Continuaré visitant-lo. Fins demà, bona nit.

  2. Moltes gràcies, Antònia, per visitar la blogosfera!

    Espero que ens tornem a trobar en línia. I sí, pots anomenar-lo article, apunt o anotació (en anglès es diu post). En el PowerPoint que he presentat a la UOC hi ha una enumeració de les parts d’un blog.

    Salut i fins demà!

  3. Retroenllaç: La represa i la xarxa social « Meditacions des de l’esfera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s