Formació en pensament (I)

Durant aquesta setmana estic participant amb uns companys en unes jornades de formació sobre thinking-based learning (aprenentatge basat en el pensament), a càrrec de Robert Swartz, professor emèrit de la Universitat de Massachusetts (Boston) i director del National Center for Teaching Thinking (NCTT) en els Estats Units. Quatre hores diàries fins dijous en què l’aspecte teòric es combina perfectament amb les activitats pràctiques i l’aplicació dels conceptes a l’aula. Durant aquest primer dia Swartz ha exposat la necessitat d’integrar en el currículum les destreses de pensament, que són ja disponibles des dels primers anys de vida de l’infant. La fita és ensenyar a pensar i alhora a reflexionar sobre el propi pensament (metacognició). És això més rellevant que els mateixos continguts que han de ser ensenyats. Veiem com els alumnes realitzen exercicis de comparació de conceptes i no se’n surten, ja que no han estat ensinistrats en destreses cognitives. El docent no insisteix prou en aquestes habilitats, que es pressuposen per una dependència excessiva del model d’aprenentatge centrat en el professor. La instrucció com a expulsió unidireccional dels continguts ha de deixar pas a l’ensenyament com a guia eficaç de l’aprenentatge. El docent ha de possibilitar que l’estudiant arribi a conclusions i li ha de facilitar el camí per assolir-ho. Cal, però, que utilitzem mapes de pensament plasmats en organitzadors gràfics per avaluar els tipus de pensament. Avui hem vist el pensament de les parts i el tot: davant un objecte analitzable (per exemple, un xoriguer), hem de ser capaços de fer que els alumnes, a partir de les nostres interpel·lacions, responguin en quines parts es pot dividir, què succeiria si una d’aquestes parts fos remoguda, quina n’és la funció i la relació entre els diferents components. Cada alumne o grup podria treballar una part i seguidament posaria en comú els resultats. Finalment, després de determinar les parts i llur funció (anàlisi), els alumnes redactarien a casa unes conclusions de tot plegat. Òbviament és més fàcil fer-ho així, amb uns conceptes previs predefinits, que no partint de zero. Els alumnes acaben entenent el procés derivat de la tasca realitzada per ells mateixos, amb el professor com a facilitador. Aquest tipus de pensament és adient en matèries que treballen amb objectes concrets o éssers vius, però no tant amb conceptes abstractes, ja que no totes les formes de pensar impliquen un tot que es divideix en parts.

Anuncis

2 pensaments sobre “Formació en pensament (I)

  1. Retroenllaç: Formació en pensament (II) « Meditacions des de l’esfera

  2. Retroenllaç: Swartz a Badalona « Meditacions des de l’esfera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s