Hermenèutica per a la ciutadania

En un primer moment volia titular aquest post “Manipulació per a la ciutadania”, però finalment he decidit introduir-hi un terme tècnic. En el curs que aviat comença s’impartirà per primer cop la polèmica “Educació per a la ciutadania”, que ja vam tenir ocasió de comentar a propòsit del despropòsit dels bisbes, anhelosos de marro i objectors ridículs d’un decret de continguts que en principi no té res de pervers, baldament hagi estat perpetrat pels responsables del desori educatiu dels darrers decennis. Aquesta matèria, la fita de la qual és educar els ciutadans i les ciutadanes de l’Estat Espanyol en els valors democràtics i el respecte als drets humans, ja s’ha concretat en una sèrie de llibres de text que analitzen la ciutadania des de perspectives ben diferents. Res de nou: amb els manuals de Filosofia això ja passa, fins al punt que alguns santifiquen Marx i altres l’ignoren, alguns passen de puntetes sobre Tomàs d’Aquino com a representant d’una època de foscor i altres l’admiren com a filòsof angèlic insubstituïble. Fins i tot en el llibre de text de Llengua i literatura castellana (4t d’ESO) que utilitzo fan referència al romanticisme i enlloc parlen de Larra (no diré l’editorial per no ferir susceptibilitats): al·lucinen amb Bécquer i Rosalía (postromàntics, ells) i bandegen vilment autors imprescindibles. Tot i així, els llibres que han de convertir el nostre alumnat en gent responsable i coneixedora dels seus drets (i que a més exerceixi aquella cosa tan estranya que s’anomena “dret de vot”) presenten una diversitat d’enfocaments que fan dubtar de l’efectivitat de la proposta. Feta la llei, feta la trampa. Farem ciutadans segons l’ideari de l’editorial. En el diari “El País” s’esmenten algunes de les desviacions:

La lectura de algunos de los libros de texto más demandados por los colegios evidencia que, dependiendo de la editorial, en Educación para la Ciudadanía cabe un amplio abanico de postulados morales, que van desde el rechazo frontal al aborto, la descalificación de la laicidad o la negativa a reconocer el matrimonio homosexual hasta la defensa de una sexualidad libre, la información detallada sobre la píldora del día siguiente o las críticas a la Iglesia católica por considerar una “perversión” el amor entre personas del mismo sexo.

La topada entre una ètica maximalista i una altra centrada en els mínims morals és inevitable. L’errada d’aquests llibres rau en voler adoctrinar, tot inculcant un seguit de principis morals que poden ser vàlids per una persona o un grup, però que de cap manera són universalitzables. La pretensió d’universalitat només la posseeixen els drets humans però no les opcions de vida. Tan vàlid pot ser menystenir el plaer i viure kantianament com cedir davant el gaudi individual. Per exemple, els qui desqualifiquen la laïcitat estan vulnerant una de les bases constitucionals del sistema democràtic, per al qui l’Estat és aconfessional, i els qui consideren “pervers” l’amor homosexual estan observant un dogma immutable que de cap manera no reflecteix la pluralitat del nostre món (creuen que són amos de la veritat amb majúscules i d’una bruíxola que orienta amb eficàcia entre el bé i el mal). Igualment de perversa és la censura sobre la fe religiosa pel simple fet de ser exercida o la laxitud en el concepte de família. O l’atrocitat de Fernando Savater, que ha perdut ja fa temps tota autoritat filosòfica i moral, col·locant el nacionalisme com un dels sectarismes que els joves han d’evitar (la confusió entre nacionalisme i terrorisme ja és malaltissa). Ell, “símbol de llibertat” que no respecta que molts homes i moltes dones tinguem el sentiment de pertinença a una comunitat (fet que no implica, ni de bon tros, anihilar les altres i que és compatible amb el respecte recíproc) o que ens proposem com a fita del nostre esdevenidor crear un estat propi sense esclavatges ni lligams. Ja n’hi ha prou de demagògia!

[Via Toni Ibáñez he trobat una entrada d’un blog en la qual es fa una perfecta descripció de la situació de la Catalunya actual amb l’illetrat com a president (el Google no menteix, com mostra el primer resultat obtingut). No es pot dir més clar.]

Advertisements

Un pensament sobre “Hermenèutica per a la ciutadania

  1. Doncs jo saps què dic? que me n’alegro d’haver fet “Filosofia” i no educació epr al ciutadania, que jo veig que és una manera més de que cada escola esculli quines idees ha de posar al cap dels seus alumnes i que ells segueixin assentint pensant que estan fent una reflexió profunda. Per a coses com aquestes prefereixo que s’exposin les idees dels diversos filòsofs i que cadascú es quedi amb la que li sembli més convenient. De totes maneres, hi haurà qui, després de fer aquesta assignatura segueixi sense saber què és ser de dretes o d’esquerres o què és l’Estat del Benestar. Ja veurem si els resultats són tan positius com els que dóna l’ESO. Petons!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s