Involució

Retorn del bloguista al cau ciberespacial després d’un mes arrecerat a la matèria. Els bits poden més que la temptació de suspendre tot contacte amb les dèries en línia. Agost de despropòsits. El mal en el món, encarnat en els pobres que pateixen el doble, amb un creador de vacances i unes criatures que tenen por. Ja et pots esforçar, Epicur, que molta gent no entén la teva saviesa! Vacances, lleure burgès amb un vehicle que ha solcat les vies catalanes i ha ofert un lleu descans a la família en terres empordaneses. Excusa per conèixer el Portlligat dalinià i visitar Cadaqués, Sant Pere de Rodes, Vilabertran (en la imatge amb la companyia de dues persones extraordinàries) o Castelló d’Empúries. Una setmana de desconnexió absoluta de la xarxa. Els altres dies, algunes incursions furtives als meus amics (quins viatges, com es nota on hi ha diners!) i silenci absolut en el meu blog. La ment havia de descansar. Onze mesos sense aturador entre escola, UOC i política han de permetre trenta dies de savi sojorn en el país dels inactius. Literatura variada (entre altres, Philip K. Dick, Salinger, Auster i el senzillet Falcones) i gens de filosofia. I un país on moren patriotes, a la recerca d’un nacionalisme que sembla extingit. Un president que no és referent per a ningú (i qui el prengui com a referent, que s’ho faci mirar!) i un Zapatero que continua agreujant el seu complex de Tartuf. Si Catalunya no interessa, no passa res: ens independitzem i prou. Ja tindrem temps de gestionar els nostres afers lluny dels voltors castellans (o lleonesos). Voltors que també es fan dir Rajoy, Acebes i Zaplana, aprofitats que recorden que existim per erosionar els altres, no per estimació real (uix, quin fàstic!). Morts mediàtiques que entristeixen l’esport i ensenyen que l’ésser humà és finit, fins i tot els exemples de joventut i vitalitat. Epicur apareix de bell nou: no hi ha por per al qui no hi és i el qui existeix no pot tenir por del que no és perquè encara no és. Volia defugir la filosofia però no puc. El setembre del començament i de la feixuga càrrega: no hi ha temps per a lamentacions. És massa tard i el dimoni de les tasques i les obligacions truca a la porta.

Anuncis

Un pensament sobre “Involució

  1. Retroenllaç: Sí, podem, però hem de fer-ho « Meditacions des de l’esfera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s