Tancats en l’ego

L’individualisme possessiu arriba a ser patològic. No puc suportar la gent que creu que el progrés de la humanitat és per iniciativa seva. La paraula jo és la més utilitzada per aquests folls ancorats en la ipseïtat. “Jo vaig aconseguir…”, “Jo vaig fer…”, “És gràcies a mi que…”, totes expressions que mostren la inseguretat de qui les pronuncia, persones pobres d’esperit que magnifiquen un èxit petit i el converteixen en una consecució summa. Els altres no existeixen per a ells. L’autoconsciència no es reconeix en la col·lectivitat, sinó que es replega en la propietat egòlatra. La imatge d’un mateix no és la que tenim, senyors meus: l’alteritat construeix una presentació que acabem per acceptar. No som nosaltres, sinó els altres projectats endins. Qui no admet que el grup és copartícip de les grans decisions és un malalt d’egocentrisme, ja que el centre, en l’infinit de la diversitat humana, no és un lloc delimitat. I tot això fa de mal dir des d’un blog, potser la invenció més autocomplaent de la història.

Avui acaba la Festa Major. Un bon moment per tornar a les reflexions, a dos dies del tancament per vacances.

 

Anuncis

3 pensaments sobre “Tancats en l’ego

  1. Molt bona reflexió!, m’encanta la frase: qui no admet que el grup és copartícip de les grans decisions és un malalt d’egocentrisme.

    Enric el teu blog s’ha convertit en parada obligada per a mi.

    Gràcies

  2. Retroenllaç: El silenci « Meditacions des de l’esfera

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s