La fita que va ser

El juliol avança i els dies s’esmunyen sense treva. Teletreball i un munt de missatges. Sembla que no sigui feina però de vegades és més dura que la presencial. Necessitat de desconnexió. Sembla mentida que una persona amb dificultats per establir una disciplina en l’art d’escriure porti ja 178 entrades des del mes de gener. Actualització gairebé diària. La fita del blog quan va ser creat era que cada dia podia ser un bon moment per compartir il·lusions, projectes, somnis, alegries i textos diversos amb gent que tingués la bondat de llegir-los i que fins i tot els comentés. Gràcies als comentaristes per ser-hi sempre. Segur que tindria més èxit si comentés amb freqüència en els blogs aliens, però el temps és limitat i no em deixa massa privilegis. Sóc molt afortunat d’haver viscut l’era blògica i de conèixer tanta gent que segurament mai no m’hauria trobat en l’esfera offline. Les meditacions blogològiques han estat la porta oberta a la conversa virtual, a tantes discussions en clau política, filosòfica, musical o pedagògica. Sense elles seria una mica més orfe de lligams.