Passivitat

El regne de la llibertat admet comentaris i es pot llegir a través d’un agregador RSS. Intercanvi multilateral de missatges entre agents que conviuen en un mateix espai extraterritorial. Espontaneïtat pura. Bloguegem perquè volem ser. Construïm textos com un arquitecte projecta un edifici. Sabem que, malgrat la nostra soledat, algú escolta allà fora. Escolta les nostres dèries i tragèdies, les inquietuds i frustracions humanes que ens maltracten diàriament. Algú sent dolor en el món i se li trenca l’ànima i des del blog el crit és amplificat per directoris i tafaners virtuals. Entrem en la closca blògica i cerquem aixopluc. Ens agrada el suport amable del programari, amb el seu espai d’administració i els seus botonets que transformen el trist esborrany en un apunt definitiu, amanit per imatges i videopodcasts afegits sense solta ni volta. Ens sentim part de la història i, amb la nostra petita llengua i el petit saber que ens agombola, interactuem amb altres individus dissortats que cerquen alhora el reconeixement hegelià des de la pútrida autoconsciència. I, enmig de la interacció, avorrits entomòlegs virtuals ressusciten la televisió, el mitjà passiu per excel·lència, com posseïts per un afany d’anestèsia pública. La televisió no ens interessa perquè no ens fa pensar, sinó tan sols arraulir-nos, de genolls davant el gran manipulador. Ser passiu és la condició de la possibilitat de la submissió.