La por al dolor

Llum, més llum. A les palpentes l’esguard no treballa. La por al dolor. A la mort no, perquè el savi Epicur ja ens havia ensenyat que no cal témer la mort perquè quan la podem témer som vius i quan la mort arriba no hi ha temença possible. Luz Casal ens ensenya que l’aprenentatge amb la malaltia s’escurça, tot i que a la vida és un procés llarg. No ens adonem del que tenim fins que ho perdem. No som conscients de la nostra felicitat fins que la tragèdia s’instal·la en les nostres vides. Llavors enyorem el passat immediat com la joia perduda, el tresor que ens ha usurpat un lladregot amb forma de demiürg. El dolor com a objecció als déus. La trista persistència de la vilesa de la natura somorta.

Advertisements

3 pensaments sobre “La por al dolor

  1. El dolor i la malaltia, si ho pots dominar, et fan créixer. Si et dominen et poden arribar a destruir. Però, perquè el patiment pot ser necessari per arribar a certs graus de saviesa? No és crueltat això?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s