No sap on va. La bruíxola no indica el nord. Vagareja per camins solitaris amb els gossos famolencs com a únics convidats. El temps flueix i les oportunitats s’esmunyen. Els signes de l’envelliment solquen el seu rostre esmorteït. No ha conegut l’amor i la mort s’atansa. Les coses bones es presenten quan hom les espera, sermonejava la seva mare quaranta anys enrere, però l’espera engendra desesperança i el tren ja ha desaparegut en l’horitzó. La bellesa d’antany és la befa d’enguany. Necessita temps per viure, almenys un sol cop. La natura ha marcit la jove estimada, que malviu en un asil condemnada a l’oblit. Ell sap que ha perdut l’oportunitat de ser feliç i plora envoltat de cànids estòlids que llepen les seves ferides. L’abisme és a la cantonada i ell necessita temps per viure. Han passat els anys i s’ha perdut en l’absurd del treball mecànic, hores i hores sense esma a la recerca del diner i sense amics. No estàs sol, li recorda un enze que acompanya el seu desconhort. Al costat de l’ingrat, l’home que ha perdut el tren busca una nova estació, un bitllet de retorn al paradís perdut.
SUPERTRAMP: Rudy
Rudy’s on a train to nowhere, halfway down the line
He don’t wanna get there, but he needs time
He ain’t sophisticated, nor well-educated
After all the hours he wasted, still he needs time.
He needs time – he needs time for livin’,
He needs time – for someone just to see him.
He ain’t had no lovin’
For no reason or rhyme
And the whole world’s above him.
Well it’s not as though he’s fat-
No there’s more to it than that-
See he tried to play it cool-
Wouldn’t be nobodys fool.
Rudy thought that all good things comes to those that wait
But recently he could see that it may come too late.
All through your life, all through the years
Nobody loved, nobody cared.
So dim the light, dark are your fears
Try as I might, I can’t hold back the tears
How can you live without love, it’s not fair?
Someone said give but I just didn’t care. I didn’t dare, I didn’t dare What good advice are you waiting to hear?
Hearing’s alright for them that’s all there
You’d better gain control now
You’d better show’em all now
You’d better make or break now
You’d better give and take now
You’ll have to push and shove now
You’ll have to find some love now
You’d better gain control now.
Now he’s just come out the movie.
Numb of all the pain,
Sad but in a while he’ll soon be
back on his train…
Lletra i música: Rick Davies i Roger Hodgson
Disc: Crime of the century (1974)
Meditacions des de l'esfera 
Avui cometari crític no fora cas que el cofoisme ens devori.
—————————————————-
Una visió poc optimista del temps i del ésser humà.
En la meva opinió la música i el video infumables.
Una provocació a la harmonia del món.
Cantar no hauria de traduir-se en fer soroll i aquests paios fan fortuna destrossant la oïda del públic.
Poc afortunat recórrer a l’anglès i a lletres bàrbares per explicar allò que es pot transmetre en català i amb lletres de la terra.
Apa fins aviat
És la teva opinió, respectable, però considero Supertramp un dels grups més importants de la història. He crescut amb la seva música i els seus concerts eren meravellosos, ratllant la perfecció. Aquesta no és la millor versió de Rudy, sens dubte, ja que la millor fou la del concert de París, cap a l’any 1980.
I sobre el teu provincianisme, bé, jo també estimo el català però, sentint-ho molt, la llengua del pop i del rock continua sent l’anglès.
A reveure, amic.