La llibertat en el món digital

A les pàgines culturals del diari El País apareix avui una entrevista amb una de les persones més influents de la xarxa. Es tracta del catedràtic de Dret Lawrence Lessig, creador de Creative Commons, reacció dels defensors de la llibertat a internet davant les lleis obsoletes sobre els drets d’autor. Si en el segle XIX els autors creaven amb el suport de les idees d’altri i en el segle XX les eines creatives estaven només a l’abast d’una minoria (els creadors, assenyala Lessig, havien de ser “consumidors passius o delinqüents que violen la propietat intel·lectual”), l’aparició de les xarxes telemàtiques i d’un nou paradigma de societat (“societat de la informació i del coneixement”, Castells dixit) ha engendrat un nou tipus d’usuari consumidor: el recreador, que al seu torn esdevé creador de contingut. Utilitzem grans quantitats d’informació que han estat originalment desenvolupades per altres i que, en forma de microcontinguts, envaeixen webs i blogs sense control. En el món digital els àtoms han mort i han passat el testimoni als bits, invisibles unitats manipulades per qualsevol des de l’indret extraterritorial de la intel·ligència col·lectiva. Cada ús individual és una còpia, per la qual cosa caldria posseir una llicència per a cada ús. Absurda conclusió. En un món no material on la creativitat es democratitza (vegi’s els blogs) els mateixos creadors han de poder decidir què és el que volen fer amb la seva obra: poden escollir si desitgen que la gent en faci còpies o compartir-la amb altres usuaris. Lessig emfasitza, tanmateix, la transformació que s’està produint en la relació entre la gent i la cultura. Les TIC han permès que les eines per a la creativitat no estiguin només a l’abast d’una elit: en la nova societat informacional qualsevol pot publicar un llibre (un ebook, per exemple, o un blog), qualsevol pot obrir la seva emissora de ràdio (podcast) o de televisió (videopodcast). La còpia ad nauseam que permet la tecnologia peer-to-peer no es pot aturar a través de lleis restrictives, ja que internet és un àmbit en què les restriccions vénen acompanyades de ressorgiments. Napster va morir i es va mutar, però altres llocs van néixer per posar encara més entrebancs a les lleis miops de l’era analògica.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s