Filòsofs en potència

Cap de setmana de campanya electoral, però sense abandonar les obligacions docents. Podria existir sense política, però no sense filosofia. Corregint els controls de lectura d’obres filosòfiques de 2n de Batxillerat. Obligar a llegir no és una bona pràctica, per la qual cosa suggereixo les lectures i els alumnes treballen les obres que desitgen. El criteri que fan servir per a la tria és habitualment el nombre de pàgines del llibre, encara que també es deixen guiar pel grau d’interès de l’autor en qüestió en el marc del temari del curs. De filosofia moderna i contemporània (segon bloc) han treballat Descartes (Meditacions metafísiques), Hume (Investigació sobre l’enteniment humà), Kant (Fonamentació de la metafísica dels costums), Mill (Sobre la llibertat, L’utilitarisme), Nietzsche (La genealogia de la moral, Més enllà del bé i del mal, L’Anticrist), Freud (El jo i l’allò), Sartre (La nàusea) i Camus (L’estrany). La majoria ha fet Nietzsche, Camus i Sartre: el primer com a gran crític de la tradició occidental (filòsof seductor i provocador) i els altres com a escriptors sobre el sentit de l’existència humana. Ha agradat molt l’obra de Camus (quasi ningú ha escrit bé Meursault) i ha quedat palès que la literatura és la millor escola de filosofia. Les intrincades pàgines kantianes han passat desapercebudes (només un l’ha triat i no l’ha acabat de llegir). El més edificant és que molts, a partir de la lectura, han pogut reflexionar sobre els lligams entre literatura, vida i pensament.