Addiccions

Avui al Telenotícies Migdia comentaven l’augment de l’addicció a la pornografia a internet, fins al punt que els homes amb sentiment de culpabilitat s’adreçaven a consellers religiosos que els convocaven a reunions on poder plantejar les seves obsessions. No hem deixat mai de ser addictes: a la droga, a l’alcohol, a la feina, al sexe, a la política, als blogs… L’estranyament de l’humà contemporani consisteix a abandonar-se a si mateix en un moment indolor de contemplació extàtica de l’altre, la fugida fora de si com a descans de les rutinàries busques del rellotge. Un dels addictes al porno telemàtic afirmava que va prendre la decisió de cercar una teràpia quan la seva dona el va enxampar. La mirada de l’alteritat a l’estil de Sartre desvetlla la nostra vergonya, el ser descobert per ulls que censuren conductes suposadament inapropiades. Quan sóc mirat em poso en un compromís perquè la meva imatge -en la dramatúrgia del jo- és objectivada i perdo la serenor de la soledat. L’addicte és conscient quan el desfici irracional és frenat per la norma, l’allò denunciat pel superjò en la seva modalitat de consciència moral. Puc perdre’m en la meva addicció si la norma no té prou força per desmuntar el joc de forces ordit al meu voltant. Joc vitalista que fracassa perquè la vida no és un sí perpetu a qualsevol ocasió de desfermar la fúria, sinó que les formes culturals arraconen la voluntat de possessió total i la substitueixen per l’imperatiu inert.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s