Metareligió

En relació amb alguns comentaris sobre el tema del laïcisme i de discussió entorn de la religió (gràcies, Cristòfol, Francesc i Margalida!), aprofito per rescatar aquest fragment del meu treball sobre Ernst Bloch (Somnis d’una vida millor: Ernst Bloch i la utopia):

En l’anàlisi de Bloch, què és el que resta de la religió un cop se suprimeixen els predicats que es poden deduir de la idea de Déu? El que hi ha és metareligió, religió en l’herència (Erbe), una herència que ha de ser recollida per l’optimisme militant del materialisme blochià per tal de poder atènyer una transformació revolucionària de la societat (Cf. Hurbon, 1974: 90). No deixa de sorprendre com, des d’una perspectiva marxista, es pot reivindicar la religió des del seu vessant alliberador: no endebades Marx l’havia qualificada com a “opi del poble” (Marx, 1993: 68). Bloch no deixa de condemnar la religió com a “recerca de consolació en l’immediat” (Hurbon: ibid.), instrument de les classes poderoses per legitimar l’explotació i el menyspreu dels desheretats, mantenint l’estat de coses i sense cap afany de canvi. Aquest és el punt de vista de les esglésies oficials, que han distorsionat el missatge original de salvació i alliberament de les cadenes, però no el dels moviments contestataris sorgits de la mateixa religió: les heretgies i els moviments messiànics i mil·lenaristes reaccionen davant les estructures oficials i somien un món més just en què les alienacions es converteixin en simples records. El fons del cristianisme, assenyala Hurbon, “és essencialment la seva concepció de l’escatologia: l’espera i l’esperança d’un final de la història com adveniment del Regne de Déu (o Regne de pau i de justícia universal)” (Hurbon, 1974: 93). Seria més coherent, pensem nosaltres, parlar de Regne-de-Déu-sense-Déu, per tal de mantenir l’esperança d’un món millor en la fe en allò apuntat per la idea de Déu, però concretat en la pau i la llibertat, que no és més que el Regne de l’Home, punt i final en què l’ésser humà troba la seva essència com a pàtria, una essència que resta amagada en el procés (homo absconditus, que substitueix el Deus absconditus). Cal, doncs, preservar el contingut d’esperança de les religions perquè obre un espai utòpic de projecció dels desigs humans envers la perfecta realització de les possibilitats reals, un espai buit (pel fet que la hipòstasi ha desaparegut) que és el pressupòsit necessari de la utopia en la religió.

Advertisements

2 pensaments sobre “Metareligió

  1. aixó que diu Bloch es molt raonable i assenyat. No recordo ara qui era, que deia que quan l’home deixava de creure en Déu, era capaç de creure en qualsevol altre cosa.

  2. Sí, el sentit de la vida des de la immanència. Bloch és un filòsof ben curiós, ja que tot el seu pensament gira entorn d’un únic tema: la utopia. Penso que cal reivindicar-lo en una època de pensament feble i cagadubtes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s