Laïcitat

72165182dfbc6g.jpgA Istanbul s’ha produït una manifestació multitudinària a favor del laïcisme i en contra de la creixent islamització del país. Milers de persones han sortit al carrer per denunciar la presència cada cop més evident de la religió a la vida pública, en un país que es va convertir en laic com a fruit de les reformes dutes a terme per Mustafa Kemal Atatürk. Per això les pressions de l’exèrcit estan essent fortes davant les polítiques de l’executiu islamista moderat. Les forces armades com a garantia de la laïcitat i el govern acusat de convertir la religió en un dels eixos centrals de l’acció pública. Com sabem, des de la Il·lustració hem conquerit a Europa (no a tot arreu ni amb el mateix ritme, només cal pensar en Espanya) la fita de la separació entre Església i Estat com a dos àmbits independents. El primer es restringeix a la vida privada, a la fe dels creients, que no ha de tenir implicacions polítiques de cap mena, sinó que cadascú viu amb els seus ritus i pràctiques; el segon és el terreny de l’esfera pública, de les decisions que afecten tothom, independentment de les seves creences. L’Estat regeix els creients de qualsevol confessió, els ateus i els agnòstics. L’Església regeix els seus feligresos, que han decidit lliurement (o haurien d’haver pogut fer-ho) pertànyer-hi i seguir els seus dictats. No podem menystenir aquest avenç com una de les claus de la convivència democràtica. Respecte i llibertats per a tothom, però sense barrejar els llibres sagrats amb les constitucions.

7 pensaments sobre “Laïcitat

  1. És molt important que per la democràcia i la llibertat l’Estat sigui laic, i molt més avui dia, a Occident, on cada vegada hi viuen més cultures i religions diferents.
    Encara que compartesc amb Francesc que l’Església catòlica ens ha de preocupar i molt, potser l’Islam ens preocupa més perquè és encara més restrictiu, sobretot en quan a la igualtat de la dona (al manco l’Islam que veim dels fonamentalistes i que per desgràcia és el que parèix que s’imposa a tots els països de religió islàmica)

  2. El discurs be es cínic be poc fonamentat en el dia a dia.

    Certament els nostres veins d’España, formalment diuen que tenen separades ambdues esferes (espiritual i terrenal).

    Ara be, fes un tomb per les processons de setmana santa, per les romeries, …per la barreja intencionada i quotidiana de tot plegat.

    Realment, no hi ha cap diferència pràctica entre els turcs i els espamyo.
    Be, potser si . A España la legion vetlla el Santo Cristo i desfila en les processons (2007) cabra inclosa.
    I amb la legión, el governador civil, el capità, el comandant , el cap de la guardia civil.

    Fes un tomb per la castella vella (Burgos, Valladolid, Sòria) el dia de Corpus. Si fas fotografies en B/N… tu mateix.

    La realitat es molt tossuda i no s’assembla gens al que es publica a “El País”.

    🙂

  3. Gràcies pels comentaris!

    Les religions són enemigues quan es barregen amb el poder polític. Si es mantenen en l’àmbit privat són inofensives. Cadascú posseeix la seva pròpia interpretació de la felicitat i en això no hi ha manera de posar-nos d’acord. El problema és l’obligatori compliment mediat per les decisions polítiques.

    Totalment d’acord, Margalida, amb la teva apreciació.

    Cristòfol, és evident que entre Turquia i Espanya hi ha una semblança: són dos països formalment laics (a la Constitució Espanyola es diu que som aconfessionals). Parles d’aspectes folclòrics que són ben presents arreu i que a Espanya adopten un caire ridícul pel seu tradicionalisme rovellat. Però la Constitució Espanyola no es basa en la Bíblia, en canvi, la iraniana té un fonament alcorànic que converteix l’islam en un fet conjuminat amb l’activitat política. Desigualtats hi ha a tot arreu, però el que és cert és que Europa ha viscut la Il·lustració i altres parts del món no. No és admissible el relativisme que ho accepta tot i ho respecta tot sense admetre uns principis mínims de convivència. A l’islam també hi ha feministes i defensors dels drets humans, però en molts estats àrabs (no en tots, compte!) l’Alcorà regeix la vida pública i això aquí ja no passa amb la Bíblia.

  4. hi ha un altre Islam que m’estimo i m’agrada, talment com hi ha una altre cristianisme que també m’estimo i m’agrada. No es la religió el problema, fins i tot Nietzsche, que de vegades tocava mes quarts que hores, ho tenia molt clar, es alló que en termes laborals s’en deia “mandos intermedios” que unit al factor humà, fa que tot grinyoli. No son los idees, son els homes, deia Cioran.

  5. Benvolgut Enric,

    No apunto al folkclore. El que diu la Constitució (prou que ho saps) es en general paper mullat.

    Es un schock indescriptible veure exercit , guardia civil, “forces vives”, i catòlics desfilar (2007) plegats pels carers.

    Es colpidor veure dia a dia, en primera persona com la Obra de Sant José Maria, el poder polític i el poder econòmic sòn el misteri de la Santisisma Trinitat fet “pasta”.

    Amb noms i cognoms i per cert sempre on hi ha poder, tan se val el color.

    España, com fa cinquanta anys és nacional catòlica al carrer i als despatxos.

    Lamentablement els de can Polanco com els de can Nadal només saben contar diners.

    Avui el afany de progrés es orfe.

  6. No comparteixo la teva visió neorealista de l’Espanya actual, penso que és molt més plural (en les concepcions del món més que en les de l’estat), baldament aquesta pluralitat no acabi de manifestar-se en el reconeixement de les identitats. El nacionalcatolicisme és present a casa del PP, els de Polanco i Nadal són neocapitalistes amb missatge progre perquè així venen més diaris. Un espectacle patètic El Periódico, que es mulla quan parla de Montilla, l’illetrat “de charanga y pandereta” (Machado dixit).

    Estem d’acord en què cal canviar la Constitució (i Maragall se n’adona ara), però l’aconfessionalitat en moltes esferes de la societat és un fet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s