Exàmens i veritat

Diumenge corregint exàmens de 2n de Batxillerat, tot esperant el dia més esplendorós de l’any. La Diada amb majúscules. He aplicat a les proves els criteris de les PAU, fins i tot en la formulació de les preguntes, i els resultats no han estat del tot negatius. El cos em demanava un text de Kant, però el pragmatisme s’ha tornat a imposar i finalment ha estat Hume l’escollit. Un fragment de l’Abstract que tracta sobre la negació de la regularitat de la natura i la dificultat d’inferir cap veritat futura partint de les dades del passat. El text és fàcil i tota una declaració de principis empirista i escèptica. En algunes respostes, he llegit, a la pregunta 5 de valoració personal, que not tot ha de ser provisional i que l’escepticisme no és l’única sortida al tema del coneixement. Que la creença i la probabilitat no són els únics criteris i que cal deixar passar la senyora Veritat a l’escenari de la filosofia. No combrego gens amb el dogmatisme barat que culmina en una o altra forma d’integrisme, però penso que la postmodernitat ha fet molt de mal a la pretensió de fonamentar alguna cosa universalitzable. La despreocupació actual ha convertit l’esforç en un antivalor i la veritat en una moda del passat. Potser caldrà revitalitzar aquest concepte d’acord amb els nou temps. No desitgem una “adequació entre l’enteniment i la cosa”, sinó una nova manera d’entendre l’ésser humà amb esquemes vàlids i ferms, lluny de la deixadesa ontològica dels darrers decennis.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s