Com un estel em fas viure arrecerat al teu rostre de somni. No sabria ser sense estimar-te, els ulls verds color diví i els teus llavis roig de cor inquiet. M’enamores encara després de vint-i-un anys de reptes i confidències. Cada dia em sento més lligat a la teva serenor i al teu esguard, llum de les obscures tenebres i vincle que m’aixopluga com un estel.
Meditacions des de l'esfera
El blog d'Enric Gil Garcia
Meditacions des de l'esfera 
Sort en tenim, d’elles… Aquesta ha estat la nostra millor sort: trobar-les.
Elles són la brúixola dels nostres camins perduts.