Nou Batxillerat

kantloe.jpgAhir es va presentar la proposta del Reial Decret de Batxillerat en el Ministeri d’Educació i Ciència. En comptes de fer un projecte engrescador que pogués trobar el consens de la resta de forces de la cambra, es torna a caure en el partidisme pedagògic, amb la seguretat que si el govern canvia -no, sisplau- els professors tornarem a patir la situació de provisionalitat en què viu la nostra tasca. Recordo que fa relativament pocs anys la meva assignatura va patir canvis remarcables com a conseqüència del Decret d’Humanitats aprovat pel PP, i ara ens haurem d’acostumar a aquest nou esguerro perpetrat amb el nom de Filosofia i Ciutadania, matèria que perdrà el seu encís antropològic i ontològic (per què negar-ho) per quedar reduïda a pensament social i polític, vessant prou interessant però insuficient. No m’imagino parlant de Nietzsche, aquest pensador tan poc ciutadà, ni de Parmènides (per què diantre volem l’ésser si en tenim prou amb els sistemes polítics). Alejandro Tiana, el genial artífex d’aquest nou model, ha promès que amb la nova assignatura no es tracta d’adoctrinar els adolescents, però, penso jo, sí es tracta d’eliminar la sospita del pensament humà. Ja veurem quina serà la càrrega lectiva al final, perquè haurem de competir amb un altre invent: Ciències per al món contemporani, que apareix per compensar el dèficit científic dels estudiants d’Humanitats i Ciències Socials i que, tal com està plantejada, és més una reflexió sobre la ciència (oh, com m’agradaria impartir la part de Societat del Coneixement!) que una matèria científica segons els paràmetres tradicionals. I la idea més genial de totes: els alumnes que aprovin una mica més de la meitat de les assignatures ja podran cursar les de segon. Quina flexibilitat, lloen els del BOE. Quina forma de fer un Primer de Batxillerat amb alumnes sense motivació, cridem nosaltres, en una aula amb els qui pensen que allò no va amb ells, que ja s’esforçaran després. L’esforç ja no es valora: la despreocupació postmoderna dels socialistes em treu de polleguera. I mentrestant, els del PSC del meu poble (amb associacions de veïns satèl·lits) no paren de manipular i de mentir a la població (faig vaga de links en aquest tema). Si aquest és el partit de la majoria, m’estimo més pertànyer a les minories i no deixar-me embrutar per llur baixesa retòrica.