Exposició al BCIN

epsn0021.JPGAvui els millors treballs de recerca de 2n de Batxillerat han exposat al BCIN (Badalona Centre Internacional de Negocis), en el marc de les Jornades Científiques que organitza cada any el Centre de Recursos Pedagògics de Badalona i l’Escola de Natura Angeleta Ferrer. Des del dimarts i fins al dijous van passant els centres de la ciutat (públics i privats) i avui ens ha tocat a nosaltres. La primera en exposar ha estat Noelia Conrado, amb una interessant visió sobre la manipulació en els mitjans informatius; després li ha tocat a la Maria Vidal, amb un treball sobre els sentits en els equins que incorporava un vídeo que ha deixat bocabadat l’auditori. Ja en la segona sessió, Natàlia Rodríguez ens ha fet gaudir amb la utopia i els blogs, un treball que ja hem esmentat en aquest espai i que ha vingut acompanyat de material web. Dos alumnes nostres han exposat al vestíbul, amb treballs sobre Bombyx mori i la metamorfosi (Carlos Garrigós) i sobre la integració dels nens sords (Sara Jordán). Una sessió en què els altres centres també han dit la seva: des del camp d’extermini de Mathausen fins a La Celestina, des de Platero y yo fins a l’estudi sobre els ratpenats, des de l’oniomania fins als transgènics. Un munt de continguts que ens han reunit en l’auditori des de les 10 fins a les 13:30. En acabar, l’autocar ens ha tornat al centre de la ciutat.

Aprofito per presentar-vos en exclusiva el treball de la Natàlia Rodríguez (a la imatge), que he tingut el plaer de tutoritzar:

L’esperança de la utopia (format PDF)

Ignomínia, any 4

pro_photo1174409253.jpgQuatre llargs anys des de l’inici d’un conflicte il·legal i immoral. Quatre anys des de la declaració de la ignomínia humana, per part dels tirans beneïts per la democràcia (exaltació de l’Estat de dret hipòcrita que només defensen aquells que no hi creuen). Ser triat no implica ser bo. De l’estupidesa i la perversitat unides s’infereix la mort per sistema, la manipulació de les dades pels mitjans oficials d’informació, la tortura, el menyspreu a la llei i la jactància de saber-se invulnerable. La democràcia és un govern de lleis més que de persones, per la qual cosa, en un sistema realment democràtic, tothom s’ha de sotmetre a la llei, àdhuc l’emperador. Quatre anys de patiment per a la gent senzilla, per als qui no es passen la vida movent peces en un tauler geopolític. Quatre anys de la vergonya a escala global.

No vull

No vull ser peça d’engranatge. No vull perdre el temps buscant excuses. No vull ser esclau del treball. No vull que m’utilitzin com una eina qualsevol. No vull que em destorbin amb estupideses. No vull que malmetin la meva capacitat reflexiva. No vull que creguin que sóc manipulable. No vull que em facin combregar amb rodes de molí. No vull que esborrin la bellesa amb fusells. No vull que te’n vagis sense abraçar-me. No vull que s’esvaeixin els valors amb què vaig créixer. No vull que els meus amics de la infantesa es perdin en l’oblit. No vull que les ocupacions destrueixin els pensaments. No vull que el meu blog sigui un paisatge erm. No vull que te’n vagis sense abraçar-me. No vull que els conservadors governin el món. No vull que les bèsties feréstegues encalcin el feble. No vull que la divinitat em converteixi en un titella. No vull que el dogma mati el diàleg. No vull que la filosofia mori davant els ingrats. No vull que cridis quan t’escolto. No vull que els adolescents es facin grans en el conformisme. No vull que els polítics siguin tan pobres d’esperit. No vull que les malalties triomfin davant la ciència. No vull que em neguis la teva pell perfumada. No vull que el voler sigui tan escadusser.

Retorn a les beceroles

Ahir, a banda dels tallers sobre blogs (gràcies, Toni, pel post!) i de les reunions diverses, vaig assistir a un sopar amb els antics companys de COU del col·legi, concretament el sopar dels 40 anys (ens fem grans!). Al sopar anterior, que commemorava els 33, no hi vaig poder anar, per la qual cosa ja us podeu pensar l’impacte que em va provocar tornar a veure aquells nois i noies que vaig deixar l’any 1984 per iniciar els estudis universitaris de Filosofia. Alguns em van acompanyar en la travessia vital des dels 6 anys (l’any 1972), quan començàvem l’EGB, i vam tenir l’ocasió de treure la pols als records i rememorar l’únic que ens uneix. Hem canviat molt. Al principi molts no sabien qui era jo. Sense cabells i més prim que abans i sense acne juvenil, apareixia com el desconegut que ens recorda algú que ja no existeix. Sort que vaig anar amb una companya de feina que, curiosament, també ho fou de l’època escolar. Era el meu únic ancoratge al present, mentre els altres em duien a un vertiginós viatge per les remembrances d’una època periclitada. Vam tornar a les velles imatges del que fórem, nens i nenes amb il·lusions i una energia inacabable, reflexos pàl·lids del nostre estat actual, en transició des de la joventut a la vellesa. Avui no he deixat de pensar en aquell bocí d’existència i m’ha envaït la nostàlgia. Sempre els duré al meu interior, perquè, com jo, travessen el món pel mateix camí i des del mateix origen. Des de les beceroles van aparèixer per ensenyar-me la finitud de què estem fets.

Trobada Presencial i blogs

ppt.gifAvui ens toca treballar, malgrat ser dissabte. Trobada Presencial de la UOC a Bellaterra. A les 10 del matí, reunió amb els estudiants de Multimèdia i Comunicació a la UOC: explicació dels diferents objectius competencials de l’assignatura i resolució de dubtes sobre la formació de grups de treball virtual. A continuació, reunió amb els altres consultors per realitzar les valoracions pertinents de la matèria i per continuar avançant en la millora de la feina virtual que duem a terme diàriament. A les 3 de la tarda, primera sessió del taller sobre blogs, que imparteixo jo mateix, en la qual introduiré el fenomen dels blogs, amb una descripció de l’artefacte, una anàlisi de les seves parts, les diferents visions sobre el tema i els sistemes de gestió de continguts. També em centraré en la seva aplicació a l’educació i, concretament, en l’àmbit universitari. Els blogs continuen essent una realitat engrescadora i és bo que la UOC hi aposti: per la meva banda és tot un honor contribuir al coneixement cooperatiu sobre aquesta matèria, un gra de sorra més a la platja blogològica. Us deixo la meva presentació PowerPoint perquè la consulteu: espero que us pugui ajudar.

Taller sobre blogs – Universitat Oberta de Catalunya – 17 de març de 2007

Igualtat

txigualdad1503077.jpgLlei d’Igualtat. La igualtat no hauria de dependre de lleis de paritat, però la societat no és paritària i la mentalitat de molts homes tampoc no ho és. La decisió del Govern Central és lloable, ja que en l’àmbit laboral la dona encara no ha vist reconeguts els mateixos drets que assisteixen l’home. Sous desiguals per la mateixa feina, dificultats per conciliar-la amb la vida familiar, tensions inacabables amb doble (i fins i tot triple) jornada, domini del mascle en els afers polítics i en els consells d’administració de les empreses, residus masclistes en la vida diària… i la xacra de la violència de gènere, basada en l’estupidesa dels agressius, que han convertit la seva parella en un objecte manipulable i han nafrat la consciència humana amb l’abjecció. Celebrem les polítiques d’igualtat (baldament estiguin acompanyades d’espectacles propagandístics): potser serà l’única manera de fer callar els energúmens que embruten la convivència i es passen la vida mentint.

Llibertat

La seva vida no tenia sentit. Inmaculada es trobava connectada a una màquina. Depenia dels objectes exteriors. Subjectivitat anorreada pel crim de l’objectivitat. El que es fa altre al davant triomfava sobre el jo malmès per tants anys de dolor. I un fill donat en adopció esguerrà l’esperança. La seva vida no tenia sentit. Les ganes de lluitar van desaparèixer per sempre. I la seva parella morta d’accident de trànsit quan el nen tenia vuit mesos. Fracàs de tots els intents per reviscolar l’existència. Un cos mort i un esperit trencat en mil bocins de llàgrimes vessades per amor. Un crit de llibertat per acabar amb la dependència. Una mort demanada i un govern que pren decisions. Una bona mort, a desgrat de les objeccions dels intransigents.

Maleducats

El dimecres passat, en la sessió de control al president del Govern, va tenir lloc una situació que provoca vergonya i que contribueix al desprestigi de la política -millor dit, dels polítics- entre la ciutadania. En les explicacions que havia d’oferir Zapatero sobre el canvi de situació penitenciària de l’etarra Iñaki de Juana Chaos, els senadors del PP -no podien ser uns altres- es van passar la sessió escridassant-lo, amb gestos de menyspreu i evident manca de respecte. Resulta que el mateix dia uns alumnes del Programa de Garantia Social (fruit del fracàs escolar) van assistir-hi com a convidats i han presentat una queixa demanant explicacions sobre una conducta que jutgen vergonyosa i que precisament s’assembla a la que els docents intenten evitar en els seus alumnes. recortephp.jpgEls senadors de la dreta extrema (o de l’extrema dreta, com vulgueu, el centre és ja un residu retòric del passat) no mereixen seure a la Cambra Alta. Haurien de ser expulsats, ja que el seu capteniment, que hauria de ser exemplar, contribueix a fomentar l’abstencionisme, la idea que els polítics són uns impresentables que no respecten res i que, per tant, no cal anar a votar representants que només representen la mala educació, la blasfèmia i l’esbronc permanent. L’educació no pot funcionar si es fomenten models contraris a la norma, els valors i les actituds tolerants i democràtiques. Els professors som els resistents, els qui encara creiem que es pot canviar el món: la nostra realitat utòpica contrasta amb la cruesa de l’exterior, el món en el qual encara hi ha feixistes.