Virtualitat i realitat

La virtualitat és la generació de processos paral·lels a la fisicalitat amb l’ús de diferents llenguatges (llenguatge ordinari i de programació) en l’entorn de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació. No es pot afirmar que allò que és virtual sigui irreal, sinó una altra manera d’entendre la realitat oberta a discursos generadors de sentit. L’intercanvi d’informació entre ordinadors és multidireccional i la sociabilitat s’exemplifica en els missatges entre els dobles virtuals o en els enlaços dels blogs. La virtualització és un dels principals vectors de la creació de la realitat. No minva la seva efectivitat i és un factor connotatiu: no endebades en els missatges de correu electrònic els malentesos vénen generats per una manca de situació física, però no per una manca de realitat, atès que els malentesos, la ironia o els dobles sentits s’esdevenen en altres gèneres discursius. Real no és sinònim de físic. En el món virtual els agents (en forma d’usuaris) es descorporalitzen, però un cop llurs cossos han accionat l’artefacte físic. En origen el cos és part del procés; això no obstant, el destí és l’angèlica contemplació dels bits plurals que forneixen formes i estructures i que retornen a la ment de l’agent com a promeses intel·ligibles.

Acaso lo virtual (en el sentido de lo inmaterial) empieza a ser posible solamente allí donde lo corporal ha sido (supuestamente) anulado: o sea, en el texto y en el logos y deja de tener significado cuando construimos modelos «virtuales» que nada tienen que ver con las simulaciones cartesianas de lo real, modelos que generan realidades nuevas.

Lo «virtual» es parte de la realidad. La realidad aumentada es también realidad reducida, reproducción de representaciones discretas de la realidad con pretensión de universalidad, donde lo universal se ha sustituido por lo estándar.

Es hora de plantear modelos nuevos de realidad, frente a los modelos estándar de la realidad virtual cartesiana, que son simulación y parodia de mundo; formas nuevas de inteligencia, frente a los modelos logocéntricos y deterministas de simulación de la inteligencia artificial: nuevas realidades que se articulen en forma de nuevos lenguajes, de cuerpos nuevos.

Jaime del Val: “Cuerpos-frontera. Imperios y resistencias en el pos-posmodernismo”. Artnodes. N.º 6. UOC.

2 pensaments sobre “Virtualitat i realitat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s