El darrer

llach_ne10c1.jpg Avui és el darrer. Concert a Verges. Comiat dels escenaris. Avui tens un clavell per a tots nosaltres en forma de poesia. Però no deixes el compromís polític. Mai no te n’has amagat. Fas referència als peperos i la prohibició de TV3 al País Valencià i realitzes una crítica a l’esquerra del país. En el públic els polítics s’ho miren astorats, com si per un dia reconeguessin llur manifesta mediocritat. Abans, alguns havien escridassat Montilla, el president d’alguns catalans (i potser ni tan sols de catalans). Ho comento perquè un president ha de ser un referent i aquest illetrat no ho és. Molta gent pensa el mateix. Legítim, cert, però no pas convenient. Mentrestant, les lletres i els sons traspuen sensibilitat. Un exemple per a molts. Tot i que no he estat mai un amant de cantautors, reconec que t’has guanyat un descans merescut després de tants anys de lluita. D’esquerres i nacionalista, has dit. Una definició molt bonica en el sentit polític, però sense gaires adeptes, entre regionalistes de pa sucat amb oli i pseudoindependentistes amants del montillisme i esclaus dels sociates. Segueixes convocant la gent amb els teus versos i el teu alè reivindicatiu. I no hauries de deixar mai aquesta tasca tan noble. I no hauries de deixar mai de ser tan coherent. Un revolucionari permanent que no abandona mai els seus principis ni els bescanvia per un plat de llenties. Alguns bloguers no t’estimen, però hi ha molts que senten per tu un amor particular.