Lentes vides silents

Lentes vides silents en el tràfec del tumult sorollós. Guaiten per un conhort que les expulsi del tedi. Rosegadors de jocs violents exploren la virtualitat de la darrera andròmina. Viuen en un món més enllà de la concreció i foragiten l’esperit en l’atabalament subversiu. Velocitat de vertigen en vehicles propulsats per bits -no àtoms- i lletges faccions de monstres de malson amb armes que esbudellen estúpids. Videojocs que substitueixen el llibre i el diàleg sincer. És millor assassinar un imbècil que delectar-se amb els versos de Hölderlin. Els colors hipnotitzen el psiquisme dels addictes. Soledat enmig de fredes cavernes il·luminades per torxes telemàtiques. Esclaus de la podritud mostren el senyoriu del negre monòlit integrat en les neurones de les bestioles humanes.

– Doncs els veritables filòsofs, qui dius que són? -em preguntà.
– Els delerosos de contemplar la veritat. Perquè els delerosos d’escoltar i d’espectacles acullen amb goig les veus melodioses, els colors i les figures boniques i tot el que produeixen les coses així, però el seu pensament és incapaç de veure i acollir la naturalesa de la bellesa en si.

Plató: República, V, 475 e.

Anuncis

2 pensaments sobre “Lentes vides silents

  1. Aquest post m’ha tocat fons…perquè sóc un d’aquests individus que comprarà la PS3.
    El cert és que no sóc pas una addicte, és a dir, sí hi jugo, però convino amb la lectura i els estudis, el pitjor comença si un s’enganxa i deixa de banda tot el que hi ha prop seu. O un altre exemple, subjectes que només gaudeixen matant bèsties o nazis, i no aprecien la literatura.
    Tot i això, la presència al mercat europeu suposa un abans dins la tecnologia, perquè les videoconsoles evolucionen juntament amb la tecnologia.

  2. Com hauràs vist, en el meu post faig referència al mal ús de les consoles i a la soledat a què aboquen algunes persones especialment influenciables. Es pot jugar a la PS3 i alhora llegir els clàssics, tot i que, si em permets, per a l’intel·lecte és molt millor el segon. Parlo amb coneixement d’aquestes andròmines, ja que vaig créixer amb el Pong i els jocs Atari, vaig gaudir amb els del Commodore 64 i no he renunciat mai a aquests gaudis, fins i tot a casa tinc alguna consola: el que censuro és la cosificació de l’ésser humà i l’exaltació de la violència d’alguns d’aquests productes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s