La seva vida no tenia sentit. Inmaculada es trobava connectada a una màquina. Depenia dels objectes exteriors. Subjectivitat anorreada pel crim de l’objectivitat. El que es fa altre al davant triomfava sobre el jo malmès per tants anys de dolor. I un fill donat en adopció esguerrà l’esperança. La seva vida no tenia sentit. Les ganes de lluitar van desaparèixer per sempre. I la seva parella morta d’accident de trànsit quan el nen tenia vuit mesos. Fracàs de tots els intents per reviscolar l’existència. Un cos mort i un esperit trencat en mil bocins de llàgrimes vessades per amor. Un crit de llibertat per acabar amb la dependència. Una mort demanada i un govern que pren decisions. Una bona mort, a desgrat de les objeccions dels intransigents.