Les coses que passen

El passar de les coses que passen i la lenta descomposició de l’ésser en els seus components ínfims. Existim per no-res i ens aboquem al lleure per fer veure que som lliures. Diumenge efímer. Hivern que no és i primavera eterna. El plaer com a excusa per fer veure que no ens adonem del declivi. Som en un moment i deixem de ser tot d’una. Al capdavall, la vida ens atorga uns breus moments per sortir a l’escenari i interpretar el nostre paper de la millor manera. Fugissera, la noia captivadora ens abandona i no som capaços de seguir-la fins a la fi del món. Hi ha tanta bellesa en el món que no ho podem suportar. El cos perfecte de la noia fugissera s’esvaeix i només resta la cendra. Uns ulls que reien enjogassats es marceixen i unes sines voluptuoses davallen vers el terra inextricable. Vull jugar una mica més, crida el nen des de la seva cambra, cuirassa dels dies inicials. Jo també vull continuar jugant, crido jo des del meu refugi, però la joguina ja no hi és. Teranyines envolten la capa de plàstic que el temps ha malmès. El nen que jo era no serà més. He de fer l’impossible per recuperar-ne algunes empremtes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s