Mòbils, el nou canvi social

Apareixia avui a La Vanguardia un interessant article del sociòleg Manuel Castells en el qual feia referència als mòbils com a gran transformació social dels darrers anys. L’article, força descriptiu, es basava en les dades quantitatives sobre l’ús d’aquests aparells en el món, que ha experimentat un augment realment espectacular. Es tracta de l’artefacte de l’individualista llibertari (esmenta ell), de la persona que no disposa de temps però que ha d’estar perpètuament connectada amb el món per mitjà de les xarxes de comunicació. L’àmbit dels negocis, l’educació, la privadesa, la família s’estan reconfigurant en virtut de l’impacte d’aquest objecte mínim. I també els adolescents i els joves han creat un nou codi per comunicar-se que els converteix en especialistes SMS. Tot això és cert. I no nego que el mòbil ha estat una revolució comunicativa sense precedents, tot i que discrepo d’un cert to apologètic en les paraules del gran científic social. El mòbil és útil, tot i que no imprescindible (vam estar moltíssims anys sense fer-ne ús i la terra no va alterar la seva òrbita), i contribueix de manera desesperant a l’empobriment progressiu del llenguatge. L’invent dels missatges de text amb limitació de caràcters ha fet aparèixer un argot en el qual les vocals han desaparegut i les normes ortogràfiques han dimitit dels seus càrrecs. Sí, un gran canvi social trobar exàmens amb aquestes formes vomitives o veure com els alumnes no han après que els mòbils es poden desconnectar. No en tinc cap dubte: per a mi el gran canvi social és internet, el naixement de la intel·ligència col·lectiva. Els mòbils poden esdevenir una eina de comunicació de primer nivell (i un element per defugir la soledat de l’humà contemporani), però no generen l’intel·lecte global, sinó la xerrameca interpersonal.

4 pensaments sobre “Mòbils, el nou canvi social

  1. Tinc mòbil des que em vaig veure obligat per la necessitat de tindre’l, o sia, des de fa ben poc, i per qüestions purament familiars.
    L’altra banda de la jugada és el que fa a les relacions laborals. Tanmateix em passa que volen sapiguer on sóc de vacances -amb lo qual deixen de ser vacances- o de cap de setmana, a canvi de res, o millor dit, a canvi de represàlies
    Amb el mòbil tens el món al teu abast, però el món et té a tú també al seu abast. I és que (potser estareu d’acord amb mi) la tècnica és bona per a algunes coses, però si no se’n fa un ús correcte, també té el seu costat fosc.

  2. Jo tampoc som addicta al mòbil, tot i que en tenc un.
    M’he fixat, però, que la gent que en fa molt d’ús l’utilitza, com bé dius Enric, per relacions interpersonals, però tallant les relaciones interpersonals properes per parlar amb gent llunyana en el espai. És a dir, ets a una reunió amb amics i alguns d’ells parlen pel mòbil i no estan a la reunió.
    Així és que, per un costat connecta, per l’altra aïlla.
    Ah, jo també escric amb totes les lletres però he renunciat al teme dels accents.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s