La llei dels tirans

Els tirans apliquen les lleis arbitràriament. Són els més ignorants i s’aprofiten dels excessos en l’ús de les llibertats per segrestar-les i imposar els seus criteris malaltissos. No llegeixen i es refugien en els dogmes. Déu sempre és al seu costat i els enemics són uns infidels. Els tirans són ridículs però perversos. Desvien llurs frustracions sexuals a la recerca del conflicte permanent. No estan tranquils amb haver vulnerat la legislació internacional un cop. Ho tornarien a fer perquè són depredadors geopolítics. L’estratègia consisteix a fer desaparèixer del mapa els rogue states perquè són una colla d’infidels i ens poden agredir, oh occidentalets fets a imatge i semblança de McDonald’s i serfs del Hollywood aneuronal. Ells poden fer la bomba i el tirà no passa per un bon moment: la mentida exhaureix fins i tot les forces dels musculats que governen com monarques absoluts. Iran és el proper brètol que caurà sota les urpes dels superherois del món. Ells volen fer la bomba, però, com en tenim moltes, no deixem que facin nosa als nostres amics de la terra promesa. Podrien fer-nos mal. Els matem primer i així evitem l’agressió posterior. Defensa pròpia. La llei la fem i la desfem nosaltres. Cap tribunal no ens jutjarà perquè els tenim tots manipulats. Guantánamo o el reialme anòmic: els jutges no poden dir si els detinguts resten allà de forma il·legal. Es troben en el llimb legislatiu: bonica pàtria la d’aquells que són torturats des del panòptic i no endevinen els ulls dels botxins.

Els tirans només mereixen la nostra befa.