Tantes coses

El noi milionari que corre molt i que mostra al món la seva pell fosca no volia jugar. Pocs minuts per al final i la insubordinació. De Juana Chaos ha vist minvada substancialment la seva condemna (una mica de sentit comú no va malament si el que volem, de debò, és la pau) i el noi milionari que corre molt ha dit que està fart d’un altre noi que corre molt i que fa meravelles amb l’esfèrica. No és ningú per afirmar que no treballa per a l’equip, ell, que és un privilegiat i que col·lecciona automòbils. I De Juana depèn de la decisió del govern. I un altre noi estudiós que juga a futbol no ho fa tan bé com el noi milionari de pell fosca però en sap més i escriu articles d’opinió i pensa ergo és. I els mitjans, esclaus de l’estupidesa humana, es fan ressò del pobret noi de pell fosca que marca gols i es queixa de la injustícia comesa pel cosmos contra la seva figura egrègia. I la meva dona escolta Van Morrison, un tema meravellós que es titula The healing game i que em fa sospirar. Van Morrison és més savi que el noi de pell fosca.

Down those ancient streets
Down those ancient roads
Where nobody knows
Where nobody goes
I’m back on the corner again
Where I’ve always been
Never been away
From the healing game.

I ella és el meu estendard i la meva ànima i la celeste música del seu cos il·lumina l’estança buida. I el noi de pell fosca es queixa perquè l’entrenador no és amic seu. El món es una persona dolenta. I avui hem parlat de multiculturalisme. Aquests de 1r de Batxillerat tenen criteri propi. Celebro que els adolescents vulguin canviar el món… encara. I les utopies i la substància única spinoziana i els blogs i tantes coses que em fan sentir viu. I la música, harmonia i nombre de pitagòrics embriacs. I tu, que em mires encisadora, i el petit trapella que curulla de sentit els treballs i els dies.