Després

Després de contemplar la bellesa de temples, amfiteatres, pintures i meravelles diverses, el retorn a la rutina. Les classes i llur habitual ritme programat per titellaires ideologitzats que es creuen pedagogs. I l’amenitat de l’explicació trencada per un badall. Anàlisis sintàctiques farcides de pronoms i de conjuncions que han deixat de bastir relacions. Metafísica amb els de 1r de Batxillerat i la dificultat d’entendre textos complexos. Hermenèutica sense subjecte. Heidegger i l’ésser de l’ens enamorat de la finitud i dels jectes. Sempre ens quedarà Roma. Un alumne afirma que no entén res i jo el comprenc. El món dels iPods no permet parlar de l’ésser-hi: la llunyania del fonament és una poma blanca. El món dels iPods ja no ens deixa proclamar la independència. Als individus colonitzats mentalment per illetrats d’Iznájar els apassiona el silenci i bandegen la sobirania. En el meu poble alguns colonitzadors mentals volen conquerir el poder empastifant sense proves.

2 pensaments sobre “Després

  1. La societat sembla allunyar-nos de la filosofia i alhora, no és pot entendre sense ella. Cada cop serà més complicat entendre les paraules del mestres de l’antiguitat, perquè el seu llenguatge ha perdut la puresa. Què és l’ésser? què és l’ens? què és la nació? i, sobretot, perquè fer preguntes? és molt més fàcil que els illetrats poderosos ens ensenyin totes les respostes sense, ni tan sols, plantejar-nos les preguntes.
    Encara recordo aquell text de Heidegger, és un filòsof complicat, però precisament en això rau la seva genialitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s