Tecnoaddicció

lumodel21.jpgEns hem cosificat. La subjectivitat humana, anorreada pel regne dels objectes. Un atac global de racionalitat instrumental ha abolit l’autonomia i l’ha substituït per la dependència psicològica envers la tecnologia. La inautenticitat al poder. Ocupats en pair l’orgia de novetats que el mercat ofereix, els tecnoaddictes consumeixen, malaltissos, els bocins de no-res electrònic (petiteses) que fabriquen les empreses de cibersomnis. Efímers, els artefactes posseïts són menystinguts i es perden en un calaix polsós d’antiguitats. El tecnoaddicte surt fora de si: l’andròmina se li oposa com una força hostil. No se sent realitzat, sinó en el primer graó de la degradació, víctima d’una nova forma de servitud. Les marques necessiten vendre i els seus logotips hipnotitzen les ments emboirades dels iDiotes contemporanis. Sort que els blogs, paradigmes del descarnament gratuït, ens alliberen de la corporeïtat i ens capbussen en l’escenari de la representació virtual. Els àtoms no hi tenen res a dir, en el cau de la fantasia tecnoutòpica.

En record del Marx dels Manuscrits.