
Power Point amb animacions
Juliol 22, 2008
No existeix només el famós SlideShare. Amb Authorstream es poden incloure presentacions PPT amb les animacions originals!

No existeix només el famós SlideShare. Amb Authorstream es poden incloure presentacions PPT amb les animacions originals!

El senyal d’identitat del blog és l’autopublicació, el fet que l’autor o autora publica sense intermediaris, sense que ningú no controli el contingut. La manca de manipulació externa el converteix en un vehicle genuí de la llibertat d’expressió: no hi són els grans mitjans, que segueixen l’amo ideològic amb les publicacions 1.0 (fins i tot en les edicions web, que són còpies de la lletra impresa), per la qual cosa és ben lícit afirmar que la blogosfera és el territori de l’individualisme llibertari. Cada blogaire és un punt de vista sobre el món, una visió parcial i fragmentària de la realitat, però una visió que defuig (sempre que es tracta de blogs independents) el jurament de vassallatge dels vells i corcats models periodístics decimonònics. Cada blogaire és un ego entotsolat que es fa preguntes a la recerca de reconeixement. Surt enfora via comentaris per aconseguir que els altres se solidaritzin amb les seves propostes, per generar intercanvi, blogroll. Jo t’enllaço si tu m’enllaces i ens hem de comprometre a fer pinya, una pinya d’egos entotsolats que es fan preguntes. Això no obstant, sovint aquesta autocomplaença és generadora de comunitat. Hi ha una mà invisible que ordena les subjectivitats i que en deriva coneixement, intel·ligència col·lectiva, àdhuc saviesa ciberespacial. Aquesta colla de freaks que es dediquen a escriure tot abandonant l’esfera offline també es poden trobar sincrònicament i físicament, fins i tot publiquen llibres amb una veu plural i diversa, no dispersa. Traïció al Web 2.0? No, simplement canvi de suport i de lectors. Hem de lluitar amb forces en decadència que encara conserven part de l’energia d’antany. Les lleis estan fetes per objectes materials, no per nodes interconnectats. Julio Alonso ha patit aquesta inèrcia simplement per defensar la llibertat d’expressió i, amb ell, ens neguem a ser controlats, no volem censura perquè detestem la tirania i no volem ser governats per gent que no entén el nou paradigma. Som independents, aixequem la veu perquè en tenim i fem ús públic de la pròpia raó perquè aquesta és la nostra tribuna. Internet és la nova utopia: no hi ha control sobre les idees que flueixen en temps real. Només ens limita el respecte als drets universals, entre els quals no es troba la fiscalització dels continguts que lliurement s’intercanvien agents lliures en llur travessia pels camins de silici. Ningú no podrà amb nosaltres: som la nova veu de la consciència humana. Hem nascut per fer real allò que un dia va dir Marx sobre “l’imperatiu categòric d’acabar amb totes les situacions que fan de l’ésser humà un ésser envilit, esclavitzat, abandonat, menyspreable” (Crítica de la filosofia del dret de Hegel).

Dies d’atrafegat teletreball. Perquè després parli aquell dels mestres i les vacances! Atrafegat però alhora motivador. Estic impartint un curs sobre blogs i Web 2.0 a la UOC a més de 70 estudiants (en dues aules: una en entorn català i l’altra castellà) i percebo un gran apassionament pel tema, que va més enllà del simple ús del curs estiuenc com a crèdits de lliure elecció. Els estudiants experimenten amb les eines 2.0, les presenten als seus companys i interactuen de manera compulsiva, amb moltes ganes d’aprendre. He estat llegint les activitats obligatòries i la majoria són magnífiques: han de fer un projecte sobre un blog personal o professional i al mateix temps han d’analitzar-ne un d’existent. Els exemplars són diversos però lliguen perfectament amb els seus interessos. Disseccionen els blogs tot enumerant les seves parts: els veus com parlen amb naturalitat de sindicació de continguts, de permalinks, de CMS o de videopodcast, i no obliden el blogroll i els widgets. Una bona feina virtual a partir d’uns continguts en format web especialment dissenyats per conjuminar el nou paradigma 2.0 amb el món dels blogs, el seu representant més il·lustre. He fet aquesta pausa mentre corregia un document Word amb captures de pantalla i enllaços al blog analitzat. Una bona forma de comprovar com en els entorns virtuals d’aprenentatge el consultor no és simple transmissor de continguts, sinó guia i orientador. Cal oferir pautes perquè el treball estigui ben enfocat, però l’estudiant n’és l’autèntic protagonista. És divertit proposar exercicis amb podcasts, presentacions SlideShare o marcadors socials, sobretot en un entorn que s’ho menja tot, no com el WordPress, per al qual cal una iniciació en el codi per desentranyar els seus misteris.

Segon matí a l’edifici del carrer Montalegre. I el primer examen ha estat el de filosofia, amb el retorn de Plató i Descartes, idèntics protagonistes de la prova de l’any passat. No em queixo, ja que les valoracions dels alumnes han estat positives (veurem com es plasma això en les correccions) i els fragments triats sens dubte eren representatius. S’han acabat les velles èpoques en què apareixia un text inintel·ligible sobre el temps i l’instant en Aristòtil o el ja llegendari del principi de contradicció, amb contradiccions incloses en els enunciats de les preguntes. Jo em pregunto: quina culpa tenia l’Estagirita de la incompetència del coordinador en aquells temps obscurs? I quina en tenia Kant de les tries inadequades i les traduccions agosarades? Des de llavors, aquests dos monstres del pensament han estat injustament bandejats de la llista d’autors a favor de mitjanies com Mill. Però, repeteixo, no tinc raons per queixar-me, ja que els darrers cursos el coordinador actual ha dut a terme una molt bona feina, convertint la filosofia -al meu parer- en una disciplina no tan antipàtica, més agradable que la història del país veí. El fragment de Descartes tractava de la idea de Déu i dels cossos, amb el rerefons de la res cogitans i del dualisme ment-cos (i la remor dels mots d’Anselm de Canterbury), mentre que el text de la República de Plató incidia en el filòsof com a persona que pot accedir al bé en si mateix a través del camí ascendent de la dialèctica per retornar en forma de governant per atènyer el bé comú i tenir cura dels que ell anomena “desgraciats captius”, la felicitat de tot l’Estat. M’ha agradat la darrera pregunta, aplicable a l’actualitat, amb la presència d’illetrats que ocupen el poder i els llocs de major responsabilitat: “Creieu que Plató té raó quan defensa que l’Estat ha d’obligar a governar aquells que estiguin millor preparats? Raoneu la resposta”. No cal oblidar que el filòsof defensava un Estat d’inspiració aristocràtica, on només podien governar els millors.
Clicant en la imatge accedireu al text de la prova en PDF, gràcies a Scribd, el YouTube dels documents ofimàtics, una altra meravella de l’univers 2.0.

Avui us presento el YouTube dels docents: es diu TeacherTube i ja fa uns mesos que funciona. Esperem que aviat tinguem bon material en la nostra llengua. L’exemple és una interessant presentació del Twitter. Per cert, aquells usuaris de WordPress que tingueu problemes amb l’embed dels vídeos podeu emprar l’extensió de Vodpod per a Firefox: veureu que és molt fàcil i que gairebé sempre funciona.

De vegades penso que vaig encertar de ple quan vaig decidir dedicar-me a la docència. Hi ha moments durs, però n’hi ha d’altres que em fan pensar que és la millor professió del món.
Felicitats, Josep Torrents, per la primera emissió de StAndreu TV!

El Contrapunt d’avui divendres publica l’entrevista realitzada a la futura alcaldessa del meu poble, una persona extraordinària que el proper dimecres esdevindrà la primera dona en ocupar aquest càrrec a Sant Fost.

Aplicacions que converteixen arxius PDF en ebooks. Issuu n’és una d’elles. L’he coneguda gràcies a Entrellum. Clicant en la imatge podeu accedir a la meva primera prova en aquest format: el treball sobre els blogs amb una imatge molt atractiva. Llàstima que l’embed no funcioni gairebé mai en el WordPress: un aspecte molt negatiu (els widgets s’insereixen correctament, però en els posts es volatilitzen com per art de màgia).