Arxiu de la ‘Política’ Categoria

h1

De llengües i de crostes

Juliol 19, 2008

L’altre dia Felip Puig va fer unes desafortunades declaracions criticant el català de Montilla, afirmant que el president destrossa la llengua, i van ser desafortunades sobretot per totes aquelles persones que arriben al país i fan l’esforç per aprendre el català, malgrat les dificultats que suposa davant l’omnipresència social del castellà. És admirable que molts immigrants facin seva la nostra parla i que la utilitzin com a eina d’integració. Sí, pensant en aquestes persones les declaracions de Puig són lamentables, ni de bon tros pensant en la màxima autoritat del país, que fa gairebé quaranta anys que viu a casa nostra i per al qual l’exigència hauria de ser una mica superior. Una màxima autoritat que hauria d’haver tingut el detall de catalanitzar el seu nom com a mostra de voluntat de comprensió d’un càrrec que històricament ha estat un referent. Però no, la crisi dels referents és espectacular, no hi ha full de ruta nacional i sembla que tot s’aigualeix en un aiguabarreig indefinit. Bassas va haver de plegar per ser massa nacionalista i per no acceptar unes exigències en el seu programa que ratllaven el ridícul (els programes s’han de fer aplicant la llei de paritat? Déu meu, no ens està afectant la neurosi del políticament correcte?). Va haver de plegar perquè era un dels components essencials de la coneguda crosta de l’antinacionalista Joan Ferran, un personatge que recorda a certs dirigents del PP. Tot tornarà a la normalitat de la inconcreció i ens convertirem un altre cop en una província, en un territori conquerit i vençut, gràcies a la col·laboració inestimable dels dirigents d’aquesta trista i dissortada pàtria.

El vídeo, un record a una de les millors veus de la ràdio. Et trobaré a faltar els matins.

h1

Contra la grisor

Juliol 12, 2008

Catalunya té una llengua pròpia, com bé determina l’Estatut. Posseeix dues llengües oficials. El castellà és la llengua de l’ús social: els alumnes en el pati parlen en castellà. L’educació ha de defensar la llengua que està en desavantatge i aquesta és la catalana. Catalunya és una nació i necessita defensar-se dels qui l’ataquen, fins i tot dels qui, per ignorància, romanen al territori durant dècades i menystenen aquest patrimoni incomparable. I Catalunya necessita referents, no pot dependre de la grisor de funcionaris sense horitzó, que a més no entenen gaire la realitat que han de governar. O ens espavilem com a país o morim en l’intent.

h1

Blogs sota judici

Juny 17, 2008

La Universitat de Washington ha publicat l’informe WIA, que fa referència a les detencions de blogaires en el món. Crida l’atenció el fet que hi ha motius constitutius de delicte (com pot ser difondre pornografia infantil) al costat d’altres clarament censurables en un Estat democràtic, com és la lliure expressió de les opcions polítiques (a la catosfera estaríem tots a la presó) o cobrir informativament qualsevol mena de mobilització o revolta. La blogosfera  és el reflex d’un món en el qual existeixen règims injustos al costat de règims formalment democràtics en els quals proliferen conductes injustes (per exemple, un  ciutadà francès que va ser detingut per fer crítiques a l’Ajuntament) i és un àmbit temut pels tirans, ja que és una expressió avançada de llibertat, de l’ús públic de la pròpia raó sense la supervisió d’altri. Des del blog ens atansem al món cridant ben fort que volem ser lliures. Sempre hi ha els qui es desvien del compliment i el respecte dels drets humans: ells han de ser jutjats amb severitat, però no els qui comparteixen la tribuna  pública i il·lustrada per oferir bocins d’existència en relats autopublicats.

Accés al WIA Report 2008

h1

En trànsit cap al dissabte

Maig 23, 2008

Aquest era el títol d’un programa musical (amb convidats de vinil com Rheingold) que s’emetia a Ràdio Sant Fost els divendres a darrera hora. Anys 1982 i 1983. Al meu costat, compartint les tasques de locució, en Jaume Sanjuan, gran amic que ens deixà l’estiu del 2006. Ara, amb el pacte de govern, reviscolar els mitjans de comunicació local (adaptant-los a la realitat de la xarxa) és un dels objectius fonamentals, tornar a la vitalitat que hi havia a Sant Fost a finals dels vuitanta, quan convivien ràdio i televisió i els joves tenien un lloc on podien gaudir i aprendre alhora.

h1

Discurs de presa de possessió

Maig 14, 2008

Bona nit a tothom. Avui comença una nova etapa en el govern de Sant Fost. Després del darrer any, en què el meu grup ha hagut de governar en minoria, amb les dificultats que això suposa, s’obre un nou període d’estabilitat, que és el millor marc per enfrontar els reptes de futur que tenim plantejats. Això ha estat possible com a conseqüència del diàleg sincer i obert amb les forces polítiques, reflex del pluralisme i de la voluntat popular. Després d’uns mesos de converses, el pacte ha fructificat amb un document de lliure accés que és una declaració de compromisos entre Independents Units per Sant Fost, Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya i que es basa en la voluntat de reactivar les polítiques socials i la participació ciutadana. Hem dedicat uns anys molt importants de la nostra història recent a la política d’inversions i Sant Fost se n’ha beneficiat: ara és el moment de les persones. Sant Fost és un municipi amb moltes iniciatives i amb un teixit associatiu veïnal, cultural i esportiu de gran valor. No podem menystenir les seves preocupacions i els seus projectes i hem d’obrir-nos al diàleg sense complexos, per això volem que les associacions siguin consultades quan calgui prendre decisions que puguin afectar el seu àmbit d’actuació. L’Ajuntament ha de posar-se al costat de les ciutadanes i els ciutadans i mai no els ha de donar l’esquena. Tampoc no ignorem les obres que cal finalitzar i entenem les inquietuds i fins i tot les protestes d’algunes entitats esportives: donem prioritat a aquestes actuacions i ens comprometem a endegar-les. El POUM serà consensuat amb les forces polítiques, entitats, associacions i veïns a fi de convertir-lo en un Pla que ordeni el nostre poble des del seny i la coherència. I durem a terme una activa política de barris, estudiant les seves necessitats, vetllant pel seu manteniment i planificant-ne les inversions. Des de La Conreria fins a Can Calet, tots els barris són importants perquè aporten al nostre poble les seves peculiaritats i el seu dinamisme. Governarem des de la tolerància i l’acceptació de la diferència amb una revista municipal que serà reflex d’aquesta diversitat i amb uns Plens que s’obriran a la població. Volem que tots se sentin implicats en fer poble: durem a terme una política cultural i de joventut participativa, sense deixar de banda aquest gran actiu que són les persones grans, arxiu d’experiències i origen del que som.

Accedir a l’alcaldia és per a mi un gran orgull i alhora una enorme responsabilitat i vull treballar dia a dia per fer de Sant Fost, el meu poble, un lloc on continuem vivint sense renunciar a l’entorn. No ignoro que en el camí hi haurà dificultats, però estic disposada a aprendre des de la serenitat i el compromís. També vull una política de mà estesa amb els grups de l’oposició, a fi que les propostes que beneficien el municipi puguin ser dialogades i consensuades.

També m’enorgulleix ser la primera dona que accedeix a aquest càrrec en el nostre municipi. La meva il·lusió per un Sant Fost millor ha de traduir-se en un aprofundiment en la igualtat de drets i en una solidaritat incondicional amb les dones que pateixen i que són víctimes de la desigualtat.

No voldria finalitzar el meu primer discurs com alcaldessa, sense donar les gràcies a moltes persones que m’han ajudat i han confiat amb mi. En primer lloc, a la meva família, que m’ha ajudat en els moments difícils i m’ha esperonat per superar-los. En l’àmbit polític, vull fer un esment al que ha estat sens dubte un referent, el millor alcalde i també un gran mestre, Joan Gassó; als meus companys del grup municipal (Juanfer, Jose Manuel, Margot i Ferran) i del partit (IUSF), que m’han donat tot el suport i m’han encoratjat en la decisió d’acceptar aquest repte; als nostres socis de govern, amb els quals el diàleg i la confiança han estat una constant (Quim i Toni, gràcies). També faig una especial referència a la persona que em va introduir en aquest apassionant món de la política santfostenca, Jordi Ribas. I vull fer un reconeixement a la dimensió humana de tres persones en especial, Llorenç Calzada i Llorenç Estartús, per ser-hi sempre i ensenyar-me el valor de les persones i de l’amistat, i el meu gran amic Juan Francisco Fernández, que ha cregut en tot moment en aquest nou projecte aportant la seva experiència i dedicació i que ha demostrat ser una persona íntegra en tots els sentits.

Acabo adreçant-me als ciutadans i ciutadanes de Sant Fost perquè confiïn en aquest equip i en el valor de la seva diversitat com a govern de coalició. Farem tot el possible perquè se sentin orgullosos del seu, el nostre poble.

Moltes gràcies.

h1

Entrevista a Ràdio Mollet

Maig 12, 2008

Avui han entrevistat la meva dona a Ràdio Mollet, amb motiu de la seva incorporació a l’alcaldia de Sant Fost el proper dimecres 14 de maig.

h1

Entrevista a la futura alcaldessa

Maig 9, 2008

El Contrapunt d’avui divendres publica l’entrevista realitzada a la futura alcaldessa del meu poble, una persona extraordinària que el proper dimecres esdevindrà la primera dona en ocupar aquest càrrec a Sant Fost.

Entrevista a Montse Sanmartí vista per Scribd

h1

Els prepotents

Maig 7, 2008

El protegit accedeix al poder. Maneres i estil d’altres èpoques en què la prepotència regia el món. Els governs han de quedar alliberats de prepotents i d’escurçons.

h1

L’alcalde

Maig 2, 2008

El passat dimecres 30 d’abril es va tancar una època en la història recent de Sant Fost amb la renúncia de l’alcalde Joan Gassó, que donarà lloc el dia 14 de maig a la constitució d’un nou govern com a fruit del pacte a tres bandes entre IUSF, CiU i ERC que ja vam comentar des del nostre blog. La futura alcaldessa serà Montserrat Sanmartí, la dona amb què tinc l’orgull de compartir la meva vida des de ja fa setze anys (i sis més de festeig). La sessió plenària va ser molt especial, ja que Gassó tancava un període molt llarg dedicat a la millora del municipi, que es va encetar l’any 1983 com a regidor i que va culminar el 1993 amb l’accés a l’alcaldia. L’any 1995 el seu partit (Independents Sant Fost, a partir de 1999 Independents Units per Sant Fost) va iniciar un seguit d’eleccions que es van comptar per victòries (IUSF no ha perdut mai des de llavors, fenomen digne d’anàlisi sociològica i d’estudi profund per part de les formacions tradicionals, que no han pogut vèncer aquest monstre de la política). Precisament el 1995 el vot es va dispersar tant que cap partit no va superar els tres regidors: després d’un interregne en què els alcaldes es van succeir de manera vergonyosa (1995-1996), Gassó i els independents dugueren a terme un pacte molt valent que els va dur a escombrar els rivals l’any 1999 i a conquerir la majoria absoluta el 2003 (amb 1635 vots). El 2007, certs problemes van fer néixer un nou grup independent que va utilitzar tots els seus mitjans contra l’alcalde, que a més va rebre atacs a tort i a dret en una campanya de desprestigi, amb la conseqüència de la pèrdua de la majoria absoluta (de 7 regidors a 5). Des de fa un any hi havia un govern dels independents en minoria (5 en el govern contra 8 a l’oposició), situació insostenible en un poble complex que ha viscut sempre en el conflicte polític constant. Recentment, dues forces responsables (CiU i ERC) han contribuït a prosseguir en l’estabilitat, per no tornar al ball d’alcaldes del 1995, i arribar a aquest acord ha implicat per a Gassó retirar-se amb la feina feta i deixar el poble amb un equip preparat per treballar amb els reptes que Sant Fost té plantejats. L’alcalde (per a mi serà molt difícil dir-li ex) ha estat un referent en els darrers quinze anys, ha sabut canviar la imatge d’un poble amb mancances i sense il·lusió per un altre més modern i il·lusionat. Encara queda, però, molta feina per fer i segur que el nou Equip de Govern serà capaç de prendre decisions per continuar amb la tasca començada. Gassó, l’amic Joan, va dir en el Ple que quan els records pesen més que les il·lusions és que ha arribat el moment de plegar, i va reconèixer que s’havia sentit estimat. De res no va servir el discurs lamentable de la representant socialista, ple de ressentiment i d’odi, instal·lat en la desqualificació i sense cap reconeixement per al qui ha estat, sense cap mena de dubte, el Jordi Pujol santfostenc.

Només em resta agrair-li els anys que hem treballat plegats, els continus intercanvis de missatges de correu electrònic (de vegades semblava que xatejàvem) amb discussions sobre la nostra revista, notes de premsa o temes diversos d’àmbit municipal, i també la feina duríssima compartida a les dues darreres campanyes electorals (sobretot pel que fa al programa i als DVD). He de reconèixer que he après molt al seu costat i que em costarà no veure’l com l’alcalde. Ara segur que el veuré com un home que ha fet història.

En Xavi també en parla

h1

Les victòries

Abril 27, 2008

Les victòries d’uns són les desfetes d’altres. Un ho guanya tot i l’altre ho perd tot. La consciència de pertànyer a un grup cohesiona la tasca de l’equip, tot i els elements dissolvents que de vegades apareixen pel camí. Governar és prendre decisions sota l’amenaça del conflicte. És impossible que plogui a gust de tothom, encara que les pluges fines sovint netegen l’ambient de crítics impenitents, que cerquen l’errada sense veure que ells també són fal·laços, humans-massa-humans enduts pel dogmatisme de les idees fixes. Cal posar-se a treballar per fer que la gent pugui fer sentir la seva veu, lliure de prejudicis, àdhuc escèptica, però sempre tolerant. Participar és sentir el poble a prop, viure’l i respirar-lo en cada alenada. Ser poble en la proximitat, gaudir-lo en cada racó i saber que els problemes dels ciutadans i dels barris són els problemes de tothom.

Per cert, avui la meva dona ha rebut felicitacions per dos motius.