La perversió ontològica de la llibertat

Utilitzen la paraula llibertat i emplenen textos constitucionals apel·lant a la seva grandesa i recorden que durant la Revolució Francesa se’n parlava, i fins i tot de la igualtat i la fraternitat. I es passen la vida lloant l’Estat de Dret i la sobirania popular i arriben a l’èxtasi quan pronuncien el mot poble o ciutadania. Alguns dels que ara prohibeixen una simple consulta van col·laborar en la concepció d’una matèria de gran abast social i moral que al·ludia als valors de les societats lliures i blasmava els totalitarismes. Altres, que també prohibeixen la consulta en un poblet del Maresme, frueixen quan uns locutors de ràdio fanatitzats santifiquen la Constitució que abans odiaven, signe inequívoc que el text de 1978 ha envellit i s’apropa a la decrepitud. Els que neguen el dret a l’autodeterminació tenen por, molta por, que els altres s’autodeterminin, que prenguin consciència de les cadenes que els han lligat des de fa segles i facin sentir la seva veu. Els que neguen el dret a l’autodeterminació es justifiquen per la llei, que ultrapassa persones i les sotmet al dictat de la immutabilitat del text. Determinen aquells que volen autodeterminar-se, aquells que volen donar-se la llei, ser lliures sense mandats imperatius provinents de l’Estat-presó. En el text tan lloat i sacralitzat pels apòstols dogmàtics de la unitat indivisible s’esmenta la llibertat de reunió i d’associació i fins i tot és lícit (amb el degut respecte) manifestar-se contra les decisions alienes. No podem ser convocats per una entitat cultural que vol conèixer la nostra opinió? Sí, si ens demanen què pensem del conreu dels tubercles, de la vida sexual dels llangardaixos o de l’hermenèutica de Gadamer. No, si apareix el mot autodeterminació, garantia de la sedició col·lectiva contra el sistema i ruptura del model de convivència. No podem pensar com a éssers autònoms, tan sols rebaixar-nos a ser ciutadans estupiditzats en nom de l’Estat-presó. És això llibertat?

Grup del Facebook: Consulta per la independència de Catalunya 13-S Arenys de Munt

Jo també vull votar

10 de setembre, darrer dia per votar-me als Premis Blocs Catalunya 2009: no te n’oblidis! Vota’m aquí.

La confiança

La confiança en un mateix i en el grup és la clau de l’èxit. Només amb la convicció que es poden fer coses grans és factible assolir l’excel·lència. No hi ha res de dolent en voler ser el millor, sempre que la pedanteria i les aparences no es mengin les virtuts. Ser part de la massa és la dissort d’aquells que se senten normals, ajustats a la norma, ben fidels a les estructures immutables del comú. Treballar amb constància, ser perseverant i comptar amb els mitjans per créixer són les claus perquè la persona triomfi en un món d’envejosos i de malfactors plens de gelosia.  El desig d’un poble pot atiar un grup humà i esperonar-lo en la conquesta del món. Ens ho hem de creure, ja que només els que s’ho creuen travessen el futur amb autoritat legítima i lideratge. El cap cot, sentir-se empipat per les injustícies que es cometen contra la nació no és forma de progressar. La llibertat només es mira a la cara des de la fe en la victòria incondicional.

Veritat i mentida en sentit extrapolític

Misteris del finançament. Andalusos que es reuneixen per parlar del tema a Catalunya. Misteris de la política i una solució que no provocarà consens perquè s’ha dinamitat la confiança. La solució rau en escampar la boira, fugir de l’Espanya egoista que només pensa en els solidaris cap endins, però no en els desheretats que des de la perifèria reclamen justícia, vilipendiats en l’espoli perquè mengin aquells que no dediquen prou hores a l’activitat productiva. Els ganduls han de pagar per llur accídia i no pas cobrar per la inacció. Els imaginatius sobreviuen, els que s’emboliquen en la ignorància militant fracassen, envoltats d’excrements fets de matèria analògica. La ministra pretecnològica no ha entès Manuel Castells i viu de la nostàlgia de l’ordre de l’època del control total. Sort que tenim un món virtual que no pot ser colonitzat pels enzes de l’Antic Règim. Internet és el teixit de les nostres vides i Espanya ha de convertir-se en Ex-panya.

Encomana el català!

Perquè cal fer alguna cosa per redreçar l’ús social de la nostra llengua, es tracta d’una campanya necessària. No estaria malament fer sonar aquesta cançó a l’hora de l’esbarjo a les escoles. I és una campanya 2.0, activada en el Facebook i amb un grup que té, a dia d’avui, 5979 membres.

Instal·la’t l’aplicació