En trànsit cap al dissabte

Aquest era el títol d’un programa musical (amb convidats de vinil com Rheingold) que s’emetia a Ràdio Sant Fost els divendres a darrera hora. Anys 1982 i 1983. Al meu costat, compartint les tasques de locució, en Jaume Sanjuan, gran amic que ens deixà l’estiu del 2006. Ara, amb el pacte de govern, reviscolar els mitjans de comunicació local (adaptant-los a la realitat de la xarxa) és un dels objectius fonamentals, tornar a la vitalitat que hi havia a Sant Fost a finals dels vuitanta, quan convivien ràdio i televisió i els joves tenien un lloc on podien gaudir i aprendre alhora.

Violet Hill

Coldplay - Violet Hill (29 d’abril de 2008 en exclusiva)

Misteris

No parlem. Badem incomprensiblement en un estossec llunyà. El temps durant la infantesa era un ésser parmenidi envoltat de tortugues eleàtiques i ara és el flux desesperant que minva les forces i les redueix a micropartícules semitransparents. Per què el passar inevitable devora les flors que tot d’una es marceixen? Per què estic sol, escrivint dellà les poncelles al costat de lletges tecles sorolloses d’un artefacte malèvol?  No sé el perquè i m’interessaria rebre un senyal d’una força que s’esmuny quan la penso, relíquia intel·lectual de savis medievals entossudits en la demostració d’allò que incorpora perfeccions inimaginables. Rebre un senyal, dic, des de quina contrada? Les muntanyes i els ocells no mostren els reremons sinó que dibuixen un cel sensible, massa sensible, blavor impàvida envoltada de misteri.

El millor president del Congrés

Quina llàstima! L’intèrpret d’aquest tema hagués estat un gran president del Congrés de Diputats de l’egrègia entelèquia. No pas l’altre, que hauria de guanyar tots els premis llimona.

Progrés per a temps millors

Temps millors. Promeses de benestar i d’un món de progrés sense fi. Vanes esperances després de l’allau de propaganda, assaonada amb missatges buits perpetrats per foscos aparells partidistes.

Trust me, I can help you
Feel free, we can save you
Join us in the good life
And better days, better days

Campaign for a new life
Champagne and the bright lights
Make way for the right way
And better days, better days

You didn’t realize about the other life that we can give you
We’ll open up your eyes and make you see the light that’s all around you
We’ll help you work it out and then you’ll never doubt
Our intuition, our vision, our decision, our mission, so listen

No war, no inflation
No more desperation
You’ll see we can show you
Better days, better days

NO HUNGER, higher wages
Good schools, smiling faces
Make way for the new way
Better days, better days

We’re going to lead you down to where the sun is always brightly shining
We’ll push away the clouds and show you there’s a gold and silver lining
We’ll take away the pain, you’ll want to try again
You won’t be sorry, so don’t worry, don’t worry, so hurry and join me

SUPERTRAMP: Better days, de Brother where you bound (1985). Música i lletra: Rick Davies

Protecció

Quan algú necessita protecció els blogs poden esperar.

Cançons de la docta esperança (VIII)

Massa joves per deixar l’existència en mans dels poderosos, falcons de presa fàcil.

Praxi musical

Amb la música i els versos a favor de l’acció emancipatòria.

El cicle que torna a començar

El cicle anual s’esgota i un nou cicle s’inicia, encara que són parts inseparables del mateix cicle foll de l’existència. Celebrem la nostra perseverança en l’ésser amb la joia festiva del qui se sent ignorant de la seva caducitat. Celebrem un any més arrelats a la vida i brindem per la satisfacció de romandre plegats. Una permanència que sabem efímera, ja que el final està escrit en la nostra faç humana. Però gaudim de l’alegria d’un moment sense torbacions, escoltant com les campanes anuncien el traspàs d’un any i el naixement d’un altre. I fem promeses per al nou, conscients de l’incompliment inherent als actes de llibertat. I preguem perquè tot sigui millor, perquè la utopia dibuixi línies de perfecció en un món massa real, i ens estimem com el primer dia pensant que de debò és el primer. I no deixem que el mal humor paralitzi l’esperança que ens acarona en unes hores de gresca. Continuem esperant davant els fulls del calendari que encara no s’han esgotat.

[Els dies 31 de desembre i 1 de gener el blog romandrà tancat a la recerca de la utopia]

25 anys d’un disc mític

Vint-i-cinc anys d’un disc inoblidable, que donaria lloc a una decadència que arriba fins avui.