La blogosfera Sant Andreu

Ahir dilluns em va tocar treballar (en els propers dies us explicaré per què), amb claustre inclòs. Un dels apartats, conduït pel responsable TIC de la meva escola (en Josep Torrents), va ser l’explicació als companys dels blogs de l’escola, una autèntica xarxa del Sant Andreu de la qual ens sentim molt orgullosos. En el blog principal accedim a un llistat dels exemplars que treballem (n’hi ha algun més, però). Veiem Ràdio Sant Andreu, que és un seguit d’arxius d’àudio amb el fil conductor del blog i amb quatre programes que han estat en actiu durant el curs (els periodistes són alumnes de 1r de Batxillerat), al costat d’entrevistes a personatges representatius. També accedim a un blog ja veterà, però transmutat: ara es diu Blog de Filosofia 2.0. La versió nova va veure la llum a principis d’any i és un espai que s’ha convertit en un entorn de discussió sobre les grans qüestions filosòfiques (hem debatut sobre el plaer, la felicitat, la llibertat, hem compartit presentacions sobre els grans filòsofs, etc.). Per raons de temps no m’he obsessionat en actualitzar-lo, però crec que els alumnes han fet una bona feina amb les seves intervencions, sovint brillants. Un altre és El rincón de las letras, blog col·lectiu de les alumnes de Literatura castellana de 1r de Batxillerat: l’han elaborat de forma autònoma amb comentaris sobre escriptors i les seves obres. Hi ha English Corner, una forma d’aprendre anglès a través del podcast, i els blogs dels viatges de Batxillerat (el de 2n vam tenir ocasió de comentar-lo aquí mateix). L’aula d’acollida, el musical, les lectures de 2n d’ESO, l’Educació Visual i Plàstica, els periodistes de Primària, la informació sobre la biblioteca, el club de lectura, la Mostra 2008 (per cert, aquest any no hem guanyat), etc. Segur que el curs vinent sorgiran noves iniciatives en la nostra blogosfera peculiar: jo ja n’he pensat algunes…

Per cert, si visiteu el Biblioinformatiu, veureu un petit lletraferit.

Vídeo per a docents

more about “TeacherTube - Twitter in Plain English“, posted with vodpod

Avui us presento el YouTube dels docents: es diu TeacherTube i ja fa uns mesos que funciona. Esperem que aviat tinguem bon material en la nostra llengua. L’exemple és una interessant presentació del Twitter. Per cert, aquells usuaris de WordPress que tingueu problemes amb l’embed dels vídeos podeu emprar l’extensió de Vodpod per a Firefox: veureu que és molt fàcil i que gairebé sempre funciona.

Panbloguisme

Els blogs surten per televisió i generen debat, es converteixen en tema universitari i en eines de revolta política i social:

• La Catosfera Literària i Relats en Català, al Telenotícies de TV3, inclosa entrevista a Toni Ibàñez.
• La Xarxa de Blogs Sobiranistes, a la Universitat Catalana d’Estiu.
• I a la Universitat Oberta d’Estiu, un humil servidor continuarà impartint el curs sobre blogs i Web 2.0 (que consti que en el meu material didàctic parlo de blogs i no de blocs, d’acord amb el criteri de la UOC: no sé pas qui escriu aquestes presentacions).

Tancat per connexió lenta

Gairebé no em deixen parlar. Les dades travessen el ciberespai lentament i inexorable. El tall cibernètic és a prop. Hem d’estar preparats per a la fallida virtual.

L’alumne digital

En les nostres aules diàriament ens trobem amb alumnes digitals, persones que han viscut sempre en un món de tecnologies informacionals, amb un ordinador omnipresent i amb una interacció amb les pantalles que supera amb escreix la relació que hi estableix l’adult d’una certa edat. No es pot pretendre ensenyar els alumnes del present amb eines del passat, no es pot eternitzar el format paper, sinó que cal assajar noves eines que provoquin i activin el gust per saber… d’una altra manera. En el marc del Bdigital Global Congress, diferents especialistes han assenyalat que els docents tenen predisposició al canvi però que es troben davant una realitat que no ajuda, atès que la infraestructura de les aules és deficient, calen més ordinadors i la generalització de la seva aplicació en totes les matèries del currículum. L’ideal seria poder impartir els continguts sempre amb l’ajut d’un ordinador i no dependre de la tradicional pissarra per dur a terme les activitats. O poder interactuar per mitjà del xat o dels comentaris dels blogs. O editar informació en viquis i millorar-la progressivament. D’aquests mitjans depèn que la informació pugui transformar-se en coneixement i alhora en aprenentatge compartit. De la mateixa manera, el llibre tradicional haurà d’adaptar-se als nous temps i es podrà convertir en format web o en ebook. No és bona la feixuga càrrega d’àtoms que duen els alumnes cada dia: es podria alleugerir amb una bona dosi de bits.

Enllaços:

• Blog del Bdigital Global Congress
• El profesor analógico vs. el alumno digital
• Platxèria

Retorn als àtoms

Bocabadat amb el meu exemplar de La Catosfera Literària. Els blogs, de mena virtuals, convertits en àtoms.

Presentació modèlica

La Catosfera Literària

Avui he tingut el plaer de viure una presentació modèlica. En el Casal de Vallromanes (Vallès Oriental), ha vist la llum La Catosfera Literària, la transformació via paper dels framents literaris de cent blogaires que viuen en línia la màgia de l’escriptura. Un llibre excepcional i un avís a tots aquells que pensen que la literatura és cosa de quatre elegits amb editorial. El blog ha democratitzat l’accés a la publicació sense intermediaris i ha esdevingut un planter de primer ordre per als poetes, narradors i assagistes del present. L’acte s’ha iniciat amb la presentació de la regidora de Cultura de Vallromanes, Mariluz Muñoz, que ha donat pas a l’encarregada de conduir-lo, Marina Martori. Hi han intervingut els blogaires Saül Gordillo, Marc Vidal, Toni Ibàñez i l’editor Jordi Ferré. Han exposat que es tracta de literatura 2.0, en la mesura que els ciberescriptors experimenten amb les possibilitats de les eines digitals i els usuaris hi poden interactuar. L’autor ja no depèn d’una editorial que accepti el seu projecte: es troba davant del món i li mostra els seus fragments provisionals en plena llibertat. En els Països Catalans els blogs tenen molta força i hi poden col·laborar per fer sentir el valor de la paraula en la nostra llengua. I el llibre, no cal que us ho digui, és una petita meravella. M’he sentit molt orgullós d’aportar el meu granet de sorra en la catosfera des de l’any 2004 i he pogut recordar la meva vella recerca amb Jordi, de Gumets, i Rubèn Novoa, amb qui també he intercanviat opinions polítiques, tant les autòctones com les referides a les primàries americanes. He conegut l’Agnès Llorens, de Cal Seixanta, amb dedicatòria pixelada inclosa, i la Sandra Marcos, de Verba volant, scripta manent, i també he pogut desvirtualitzar un vell comentarista del meu blog, en Pere Lleixà, persona inquieta i lletraferit ciberespacial. I, al meu costat, la Montse, que ha exercit com a “flamant alcaldessa” (Toni Ibàñez dixit) i ha conegut la seva homòloga de Vallromanes, Maria Cabot, amb qui hem pogut explorar el Casal. Bona música i ritme de jazz amb Jar Band.

No he pogut evitar un estremiment quan, en el PowerPoint inicial, ha aparegut un fragment d’un post blogològic meu, i sobretot quan Toni Ibàñez, en la seva intervenció, ha citat el meu text d’ahir parafrasejant Marx (Blogaires d’arreu, uniu-vos…). I fins i tot quan l’actor convidat, Jaume Comas, ha llegit la part inicial de Possibilitats, el text que vaig escollir per participar en el llibre. Ha estat per a mi un honor formar part d’aquest projecte. És cert que avui els blogaires en català hem fet història. Gràcies a en Toni i l’editorial Cossetània, que ha cregut en la viabilitat d’aquesta aventura.

[Podeu accedir a l'àlbum de Picasa clicant en l'enllaç]

Aplicacions com llibres

Aplicacions que converteixen arxius PDF en ebooks. Issuu n’és una d’elles. L’he coneguda gràcies a Entrellum. Clicant en la imatge podeu accedir a la meva primera prova en aquest format: el treball sobre els blogs amb una imatge molt atractiva. Llàstima que l’embed no funcioni gairebé mai en el WordPress: un aspecte molt negatiu (els widgets s’insereixen correctament, però en els posts es volatilitzen com per art de màgia).

Canvi de widget

Hem decidit canviar el widget de música, aquest programet autònom que es presenta com a microcontingut en el trencaclosques codificat que és el blog. De Sonific, que ens oferia poca varietat, hem passat al Box.net, amb el qual podem compartir arxius d’àudio i tota mena de documents. Ara ja no s’obre automàticament amb el blog, sinó que cal reproduir-ne els arxius. Us convido a provar-lo!

El moment del canvi

El moment del canvi educatiu ha arribat. No podem esperar més i hem de començar a substituir les aules analògiques per les digitals, a favor d’una cultura 2.0 en la qual l’estudiant sigui el centre i el docent el guia de l’aprenentatge. Com assenyalava ahir El País en la secció Vida & Artes, la xarxa segueix a dia d’avui poc utilitzada, ja que els centres no s’acaben d’acostumar a internet (l’ús de l’ordinador sense connexió és clarament superior). El vídeo ha triomfat com a mitjà per a l’acció educativa, així com els suports de so, però encara es veuen reticències en la incorporació de l’element clau en la renovació tecnològica d’aquest segle. Com assenyala el diari, “Internet es una herramienta educativa sin precedentes. Nunca antes los estudiantes habían contado con semejante volumen de información. Un acceso ilimitado a cientos de recursos, desde bibliotecas, revistas científicas y enciclopedias actualizadas al minuto, hasta mapas, archivos, fotografías y vídeos.” Moltes dades, molta informació que no esdevé coneixement perquè no es produeix la consegüent adaptació en clau pedagògica. I la causa és la manca de màquines a les aules. La restricció de la docència en TIC a l’aula d’informàtica, que no sempre està disponible, provoca que les classes encara es moguin en els paràmetres del segle anterior: un professor que explica la lliçó que l’alumnat es dedica a recollir per poder-la repetir posteriorment en forma d’examen, un professor que s’embruta les mans de guix i escriu a la pissarra amb els mateixos moviments de fa vint anys. En el reportatge apareix un episodi interessant de didàctica-ficció: “Algunos especialistas imaginan un futuro en el que el maestro dará clase pulsando sobre una pizarra digital interactiva conectada a Internet. Desde allí encargará, por ejemplo, un trabajo sobre células madre. Los alumnos trabajarán colectivamente comunicados mediante servicios de mensajería instantánea y recabarán datos en motores de búsqueda. Accederán a las últimas noticias en diarios y revistas especializadas y lo ilustrarán con fotos de Flickr y vídeos de YouTube. Colgarán el resultado en un blog colectivo y lo presentarán oralmente en clase. Los padres podrán seguir los progresos de sus hijos consultando el blog desde casa.” Sí, emprem blogs (en el meu centre uns quants, per no dir-ne molts), però no és possible que en totes les aules es posi en joc la competència digital que tan desenvolupada està en els nostres estudiants. Quan es planteja una activitat en blog (com a exemple un comentari sobre la felicitat que podeu consultar en el meu Blog de Filosofia 2.0), la participació és espectacular, superant amb escreix les activitats diàries en paper, que resulta ja un mitjà opac, que es resisteix al diàleg, que roman empresonat per la seva manca d’interactivitat. No hi ha res a fer si no es produeix un gir copernicà i una transformació metodològica sense precedents, a més d’una conscienciació global en els mestres i professors, molts dels quals encara es troben a les beceroles del procés de digitalització.

La universitat utòpica

Aires nous en el meu poble