La blogosfera Sant Andreu

Ahir dilluns em va tocar treballar (en els propers dies us explicaré per què), amb claustre inclòs. Un dels apartats, conduït pel responsable TIC de la meva escola (en Josep Torrents), va ser l’explicació als companys dels blogs de l’escola, una autèntica xarxa del Sant Andreu de la qual ens sentim molt orgullosos. En el blog principal accedim a un llistat dels exemplars que treballem (n’hi ha algun més, però). Veiem Ràdio Sant Andreu, que és un seguit d’arxius d’àudio amb el fil conductor del blog i amb quatre programes que han estat en actiu durant el curs (els periodistes són alumnes de 1r de Batxillerat), al costat d’entrevistes a personatges representatius. També accedim a un blog ja veterà, però transmutat: ara es diu Blog de Filosofia 2.0. La versió nova va veure la llum a principis d’any i és un espai que s’ha convertit en un entorn de discussió sobre les grans qüestions filosòfiques (hem debatut sobre el plaer, la felicitat, la llibertat, hem compartit presentacions sobre els grans filòsofs, etc.). Per raons de temps no m’he obsessionat en actualitzar-lo, però crec que els alumnes han fet una bona feina amb les seves intervencions, sovint brillants. Un altre és El rincón de las letras, blog col·lectiu de les alumnes de Literatura castellana de 1r de Batxillerat: l’han elaborat de forma autònoma amb comentaris sobre escriptors i les seves obres. Hi ha English Corner, una forma d’aprendre anglès a través del podcast, i els blogs dels viatges de Batxillerat (el de 2n vam tenir ocasió de comentar-lo aquí mateix). L’aula d’acollida, el musical, les lectures de 2n d’ESO, l’Educació Visual i Plàstica, els periodistes de Primària, la informació sobre la biblioteca, el club de lectura, la Mostra 2008 (per cert, aquest any no hem guanyat), etc. Segur que el curs vinent sorgiran noves iniciatives en la nostra blogosfera peculiar: jo ja n’he pensat algunes…

Per cert, si visiteu el Biblioinformatiu, veureu un petit lletraferit.

Odi als mestres

Vostè contribueix a la pèrdua de prestigi dels docents en el nostre país. Vostè té tot el dret a expressar la seva lliure opinió i jo tinc el dret d’afirmar que el gran problema de l’educació no són els tres mesos de vacances (parla de privilegis corporativistes: em provoca nàusees), sinó les lleis miops que han aprovat els governs i l’escassa implicació de la societat en aquest tema. Els fills són molt importants i no un objecte per ser aparcat i li recordo que jo continuaré formant estudiants durant el juliol i no passaré les vacances a Kàtmandu. Vostè té tot el dret a reclamar tres mesos de vacances (que jo no els tinc ni de bon tros) i no a fer responsables del desori als mestres, que fan la seva feina el millor que poden sovint amb la nul·la col·laboració dels qui prenen les decisions.

Vostè té fixació amb aquest tema!

En parlen:

• Quatre coses
• Totum Revolutum
• Recursos web
• Racó TIC

Les odiades vacances

Els periodistes senten un odi visceral contra les vacances dels docents. Només així s’explica el to amb el qual comentaven el final del curs escolar posant èmfasi, no en els resultats i en l’assoliment de les competències, sinó en els dies que tindran de festa els alumnes. Ahir el tema més important no era la crisi econòmica (no, que no estem en crisi sinó en un període de reajustament conjuntural i de lleu desacceleració), les guerres que segueixen malmetent les vides de tantes persones o els crims del terrorisme: la gran qüestió era què havien de fer els pares i mares amb els fills i filles un divendres de juny en què l’aparcament diari no estava disponible. El que teniu són criatures que mereixen una mica d’atenció, no éssers-preparats-per-ser-col·locats a fi de no distorsionar l’agenda dels megaocupats progenitors. Cert que la societat s’ha organitzat en treballs que demanen una disponibilitat horària excessiva (i encara parlen de seixanta-cinc hores!), però no es tracta d’adaptar l’escola al despietat món del capitalisme avançat (avançat o esgarriat?), sinó de conciliar la vida laboral amb la familiar. Els fills són el tresor que ens hem atorgat i en el moment de néixer sabem que hi hem de conviure. Sovint molta gent oblida aquesta riquesa. Molts viuen atrafegats en una salvatge jungla de feres competitives i és això el que cal abolir, no l’horari dels docents i el nombre de dies que fan vacances. A més, si no us agrada la vostra feina passeu al col·lectiu de mestres, que tindreu més temps lliure! Quan dic això a algú que treballa en l’empresa convencional, sempre guarda silenci. No vol trobar-se amb un nodrit grup d’humans per formar i s’estima més la seguretat de les quaranta hores al costat d’altres treballadors que exerceixen simplement una funció. Tenim les vacances que tenim i no tants dies com la gent pensa: treballem fins a finals de juny, ens formem al juliol (o, en el meu cas, em dedico a formar) i a l’agost gaudim dels viatges més cars de la temporada. I el primer dia hàbil de setembre comencem a preparar el curs. Ja comença a esgotar el mateix discurs any rere any.

Exàmens III (i final)

Els darrers exàmens abans de conèixer la llibertat estiuenca. Dues setmanes per a l’impacte. Esperem un bon capteniment dels correctors i que els nostres alumnes no hagin inclòs en les proves cap bajanada o ximpleria que pugui ser constitutiva de nota suspesa. Després de més de setze hores tancat i mirant un passadís com el de la imatge (amb pauses per anar a esmorzar, prendre un refresc o visitar La Central del Raval) només em resta desitjar molta sort als nois i noies que han viscut aquest ritu de passatge.

[Demà, en directe a partir de les 10:15 -i des del nostre blog- el musical Jesucrist Superstar, escenificat per l'alumnat de 3r i 4t d'ESO de la meva escola, amb col·laboracions de Batxillerat]

Exàmens II

Segon matí a l’edifici del carrer Montalegre. I el primer examen ha estat el de filosofia, amb el retorn de Plató i Descartes, idèntics protagonistes de la prova de l’any passat. No em queixo, ja que les valoracions dels alumnes han estat positives (veurem com es plasma això en les correccions) i els fragments triats sens dubte eren representatius. S’han acabat les velles èpoques en què apareixia un text inintel·ligible sobre el temps i l’instant en Aristòtil o el ja llegendari del principi de contradicció, amb contradiccions incloses en els enunciats de les preguntes. Jo em pregunto: quina culpa tenia l’Estagirita de la incompetència del coordinador en aquells temps obscurs? I quina en tenia Kant de les tries inadequades i les traduccions agosarades? Des de llavors, aquests dos monstres del pensament han estat injustament bandejats de la llista d’autors a favor de mitjanies com Mill. Però, repeteixo, no tinc raons per queixar-me, ja que els darrers cursos el coordinador actual ha dut a terme una molt bona feina, convertint la filosofia -al meu parer- en una disciplina no tan antipàtica, més agradable que la història del país veí. El fragment de Descartes tractava de la idea de Déu i dels cossos, amb el rerefons de la res cogitans i del dualisme ment-cos (i la remor dels mots d’Anselm de Canterbury), mentre que el text de la República de Plató incidia en el filòsof com a persona que pot accedir al bé en si mateix a través del camí ascendent de la dialèctica per retornar en forma de governant per atènyer el bé comú i tenir cura dels que ell anomena “desgraciats captius”, la felicitat de tot l’Estat. M’ha agradat la darrera pregunta, aplicable a l’actualitat, amb la presència d’illetrats que ocupen el poder i els llocs de major responsabilitat: “Creieu que Plató té raó quan defensa que l’Estat ha d’obligar a governar aquells que estiguin millor preparats? Raoneu la resposta”. No cal oblidar que el filòsof defensava un Estat d’inspiració aristocràtica, on només podien governar els millors.

Clicant en la imatge accedireu al text de la prova en PDF, gràcies a Scribd, el YouTube dels documents ofimàtics, una altra meravella de l’univers 2.0.

Exàmens I

Un altre any com a vocal de centre. Avui m’han acompanyat la Blanca Soler, professora de català, i la Dolors Ponce, professora de llatí i castellà. Matí de llengües amb els alumnes, que han quedat bocabadats quan han vist el cartellet que informava de les proves. En totes les aules la ignominiosa falta d’ortografia. La crueltat del destí: aquells que volen preservar la norma encarreguen -vull creure que ha estat així- un rètol a un ignorant, i aquest apareix replicat arreu -el rètol, no el brètol- davant l’objectiu dels amatents mòbils amb càmera (disculpeu la sortida inesperada del flaix). Caldria tenir cura d’aquests detalls des de la universitat i no oferir models de deixadesa. Quan penso en el fracàs de les successives lleis d’educació (que els socialistes s’entesten a continuar perpetrant), entenc com la desídia s’ha instal·lat arreu, mort l’esforç i periclitat el sacrifici. Els exàmens no han estat malament: el de castellà en la línia de sempre (Carmen Laforet i l’informe PISA, més ironies!!!), amb qüestions lingüístiques plenes de matisos però enunciats clars i entenedors; el de català ens ha presentat un text de Monzó de Mil cretins i un altre de Josep Palau i Fabre sobre Picasso (a veure l’any vinent quin autor serà homenatjat pòstumament), amb enunciats de més de deu línies, alguns més llargs que les respostes. I finalment l’anglès, amb els toxic friends i altres dèries psicològiques, ha posat cloenda a la primera jornada, viscuda com un déjà vu: el president del tribunal era el mateix, els instituts i centres privats eren els mateixos i els vocals de centre també. I repetíem facultat: l’edifici del carrer Montalegre i el pis tercer, corresponent a Geografia i Història. Demà tindrem la nostra dosi de patiment amb la prova de filosofia. Una aposta: Hume i Nietzsche. Veurem si, com sempre, no l’endevinem.

La lectura d’en Toni Ibàñez

L’exercici acadèmic i el final

Absolutament fos i esgotat per les correccions de final de curs i les pràctiques de final de semestre. No puc més. Absent del blog des del dia 5 i sense esma. Tornarem quan podrem, animats per la cloenda d’un altre exercici acadèmic, amb la llum enlluernadora de l’esperança vacacional. I demà, a Barcelona amb els alumnes que es presenten a les PAU.

Vídeo per a docents

more about “TeacherTube - Twitter in Plain English“, posted with vodpod

Avui us presento el YouTube dels docents: es diu TeacherTube i ja fa uns mesos que funciona. Esperem que aviat tinguem bon material en la nostra llengua. L’exemple és una interessant presentació del Twitter. Per cert, aquells usuaris de WordPress que tingueu problemes amb l’embed dels vídeos podeu emprar l’extensió de Vodpod per a Firefox: veureu que és molt fàcil i que gairebé sempre funciona.

Gràcies a tots

De vegades penso que vaig encertar de ple quan vaig decidir dedicar-me a la docència. Hi ha moments durs, però n’hi ha d’altres que em fan pensar que és la millor professió del món.

Felicitats, Josep Torrents, per la primera emissió de StAndreu TV!

Discurs de graduació 2008

more about “standreutv: Ustream.TV Show, Chat Roo…“, posted with vodpod

[Estrenem StAndreu TV, la televisió del nostre col·legi. Si tot funciona bé, a partir de les 20:30, la graduació en directe]

Avui és el dia, el moment que estàveu esperant i que tanca una època molt important a les vostres vides. Com ja deia el savi Heràclit, tot flueix i en aquest flux inexorable es clou un període en què heu après els conceptes, les destreses i, sobretot, les actituds i els valors per enfrontar-vos a l’esdevenidor, al vostre futur esplendorós de joventut i joia. Són moltes les hores que heu passat aquí, a la vostra escola, de la qual avui us acomiadeu. I no tan sols han estat uns anys d’estudi, sinó també d’amistat, de coneixences, de viatges inoblidables, de moments de tristesa i de reptes que semblaven impossibles. Ho heu aconseguit, al costat dels vostres professors que en tot moment us han ajudat a superar els obstacles que apareixien pel camí, amb lliçons de ciència i d’art però també amb consells vitals i amb l’exemple del bon comportament moral. Heu anat construint la vostra personalitat dia rere dia, amb passió i enteniment, i de vegades us heu desviat d’allò que considerem correcte, tot i que heu sabut rectificar. Heu après que l’única forma d’aprendre és a través de l’error, el tret que ens constitueix com a humans, el nostre senyal d’identitat. Resulta difícil dir adéu, perquè heu compartit moltes coses i alhora heu creat llaços ferms d’amistat que haureu d’intentar conservar quan ja no coincidiu en el mateix espai, el vostre col·legi. I també les heu compartit amb nosaltres, amb llargues jornades de lliçons, d’exercicis i d’exàmens, sense oblidar els sermons morals del professor de torn quan alguna cosa no havia sortit prou bé. El temps us mostrarà que aquelles llargues jornades van ser un capítol únic de la vostra història, irrepetible, l’empremta d’un temps en què els sabers quedaven fixats per sempre al costat d’uns mestres que feien aparèixer la veritat com una bella terra conquerida. Uns mestres, un professors que mai no hem deixat d’aprendre amb vosaltres.

Ara toca escollir, fer ús de la llibertat. Us heu d’enfrontar amb un món de possibilitats, amb noves terres per conquerir, i ho heu de fer amb perseverança, amb esforç i sense defallir. Avui comença el viatge que us ha de dur a la plenitud i a la realització personal: us desitjo tota la sort del món i us demano que no perdeu mai la il·lusió de construir un món més just i més lliure.

Enhorabona, alumnes del Sant Andreu!