Humanitat

Què queda de la humanitat en un món que ha perdut la confiança i que es dilueix de mica en mica en el líquid de la contingència? Què ens pot oferir l’humà que s’amaga rere els discursos buits? Què resta del llenguatge amarat de suor retòrica que destil·len els incompetents? Què és l’ésser enmig dels ens transversals que dominen l’exterioritat? Què podem dir els filòsofs quan el dicible ja ha estat proferit? Què ens és permès esperar en l’abisme dels dissortats? Què bloguejarem quan la nostra veu hagi emmudit per culpa dels censors postmoderns? Ens estan silenciant, ens volen rendits, fracassats, occits per l’espasa dels analògics.

L’EEES per als alumnes de Batxillerat (II)

Col·legi Sant Andreu de Badalona

more about “Ràdio Sant Andreu“, posted with vodpod

Després de la presentació multimèdia de l’altre dia, aquí teniu el vídeo amb les meves explicacions sobre el procés de Bolonya. L’incorporo des del seu enclavament a la ràdio de la meva escola.

Discurs de graduació 2009

Dedicat als alumnes i les alumnes de 2n de Batxillerat de la promoció 2008-2009:

Un altre any i una altra promoció. El temps passa inexorablemente i els alumnes, amb els seus projectes, dèries i preocupacions, deixen l’escola per dirigir-se al destí triat, sigui la universitat o un Cicle Formatiu de Grau Superior. No és, però, un adéu qualsevol, sinó que inclou els records d’un període únic de l’existència, el de la trobada amb la identitat, la socialització i l’educació en un seguit de valors que us han d’orientar sempre. Kant , el nostre vell conegut, defensava que tan sols amb l’educació l’ésser humà esdevé realment humà.  L’escola és aquell reducte de tendresa que desem a la memòria i que ens acompanya en totes les cruïlles del camí que hem de recórrer al llarg de la nostra vida. Les imatges de les amigues i amics, els consells d’aquell mestre confident però alhora els seus advertiments i fins i tot les seves bronques puntuals, els exàmens, els viatges, les excursions i sortides culturals, les colònies, tot el que heu i hem compartit sembla que aparegui comprimit en aquesta festa de graduació, com si fos un sospir efímer. El riu ha portat noves aigües i vosaltres sou el cabal més valuós, l’aigua que ha de nodrir l’esdevenidor amb tota la seva força. I l’heu de construir amb perseverança i constància, tot bandejant la mandra estèril, sempre amb la confiança en les pròpies capacitats i sense defallir. El món és massa bell per deixar-lo perdre amb actituds indolents. Recordeu les paraules del savi quan deia que els primers filòsofs eren aquells que s’admiraven davant els fenòmens de la natura. Si no ens sorprenem, la nostra vida és acomodació i tedi, buidor d’esperit i manca d’horitzons. Sigueu lliurepensadors, no deixeu que us marquin el camí amb falses expectatives i no permeteu que les modes fugisseres siguin la brúixola existencial. Eviteu els venedors de fum i els compradors de voluntats: la llibertat és vostra, indefugible tresor que mai no heu de cedir.

Ara és el moment de gaudir de la vostra graduació amb la família, els amics, les religioses i els professors. Personalment he de dir que us trobaré a faltar, ja que vosaltres sou el que dóna sentit a una feina tan enriquidora i cada alumne és un microcosmos, un univers irreductible que mai més no es torna a repetir. Quan ens retrobem, us tornaré a donar un missatge d’ànims. Espero que sigui ben aviat.

Enric Gil Garcia, 22 de maig de 2009

Bateria baixa

Un curs molt dur, massa dur. Els canvis de la LOE i l’arribada de Bolonya en el mateix paquet vital. Ja no tinc grups petits, totes les matèries són comunes i el nombre d’exàmens es multiplica sense remei. I les ganes de corregir-los minven any rere any. Defensem la desaparició del paper a les nostres aules: prou d’atemptats ecològics en nom de l’ensenyament! Bona idea la de ZP d’afavorir l’ús de portàtils a l’aula, així podrem evitar la dura dependència del llibre de text… i no volem substituir-lo pel llibre de text digital. No és això, companys. Es tracta d’una transformació que ultrapassa la simple arribada de l’ordinador, que per si mateix és una andròmina per jugar i mirar pàgines de gust discutible. El valor afegit es podrà incorporar quan els mestres aprenguin que és una eina molt potent i no simplement deixant que envaeixi l’espai de l’aula. I mentrestant seguirem amb l’educació analògica, farts de traginar exàmens i de seguir fil per randa les unitats del manual. Afortunadament, l’entorn virtual m’anima en veure com es poden assolir les competències digitals sense que l’estudiant es mogui de casa seva i, el més important, sense que se senti sol. És plaent sentir-se guia de l’aprenentatge, sherpa virtual dels penyals escarpats. Però res no complau quan la bateria es troba en reserva, quan el desencís esdevé el rei del temps i provoca una angoixa (aparentment sense causa) que frena la il·lusió per esgotar els dies que resten per conquerir el Gran Divendres.

Un any de pacte

Continuem amb les presentacions (i no serà el darrer dia d’inserció d’objectes). Avui tinc el plaer de mostrar-vos bona part de l’obra de l’actual Equip de Govern del meu poble, constituït per Independents Units per Sant Fost (el meu partit, del qual sóc vicepresident), Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya (el pacte, en la redacció del qual vaig col·laborar, se signà el 23 d’abril de 2008). L’alcaldessa, que com sabeu és la meva dona, ha iniciat un nou període en les relacions amb la ciutadania basat en el diàleg i la mà estesa, sense defugir els compromisos i les responsabilitats. Queda molta feina per fer, però la bona disposició dels integrants d’aquest equip (tant els independents com els regidors dels partits nacionals) i el treball sense descans són la millor recepta per encarar el futur amb il·lusió i esperança.

L’EEES per als alumnes de Batxillerat

more about “L’eees Per Als Alumnes de Batxillerat…“, posted with vodpod

Avui aprofito per compartir amb vosaltres aquesta presentació multimèdia que va servir de suport a la meva xerrada de tutoria d’ahir dimarts per a l’alumnat de 1r i 2n de Batxillerat. Penso que cal oferir informació sobre l’Espai Europeu d’Educació Superior tot admetent que no és el paradís, com afirmen alguns càrrecs de la universitat, ni tampoc un despropòsit total com addueix el moviment estudiantil contrari al Pla. Des del reconeixement que calia un canvi (la universitat no podia romandre amb esquemes del passat), analitzo els principis en què es basa aquest espai d’educació superior, així com la nova orientació d’ensenyament-aprenentatge focalitzada en l’estudiant. No us perdeu els enllaços a les noves titulacions i navegueu per les fonts consultades.

Accés a la presentació i possibilitat de descarregar el PPT

Tendresa i rigor

El Telenotícies Migdia ens va obsequiar ahir amb una entrevista al filòsof José Antonio Marina (llegeixo que també és floricultor, interessant combinació) en la qual ens va oferir la seva valoració de l’educació i dels reptes que tenim per endavant amb l’actual crisi de l’autoritat i de la cultura de l’esforç. Fa referència a la proliferació dels nens tirans, que sotmeten els pares permissius i no accepten responsabilitats, i a una manca d’aprenentatge de la llibertat. Quan els desigs no poden ser satisfets (i el principi del plaer en reclama la satisfacció immediata i total, deia Freud) els nens se senten frustrats i reaccionen amb la depressió o les conductes agressives. La postmoderna era del buit i de la despreocupació genera persones incapaces d’interpretar les tries de la vida adulta per una manca de referents, ofegades pel món líquid (ànims, Bauman!) que els ha tocat combatre. Marina l’encerta quan esmenta els dos elements claus de l’educació (bàsics en l’entorn familiar i també a l’escola): la tendresa i el rigor. No es pot educar sense estimar: és l’amor la força que omple de sentit el vincle educatiu i que crea en el nen la necessitat d’una interacció enriquidora, tant en l’aspecte intel·lectual -amb els continguts curriculars- com en l’axiològic, amb les actituds, normes i valors que brollen de les relacions humanes. El nen ha de percebre aquesta tendresa però no pot perdre el rigor, la necessitat d’unes regles del joc existencial, l’exigència del fet que no tot és permès, sinó que cal aprendre la llibertat sense oblidar la justícia, la moral mínima de la convivència. L’esforç ha de ser reivindicat davant els apòstols del no-res, els que pensen que es pot educar sense marcs referencials. L’autoritat en aquest cas no és tirania, sinó sàvia acceptació dels criteris que ens fan créixer. Un docent que es guanya el respecte persegueix l’excel·lència i els seus alumnes capten de seguida el seu tarannà i agraeixen les normes i la feina ben feta. I deixem que els nens juguin, des de ben petits. No permetem que es converteixin en tirans amb un excés de consentiment: que coneguin altres nens i se socialitzin tot entenent que en el món els pares no hi són sempre. I potser el més important en aquesta època de crisi: cal un pacte social a favor de l’escola. Com exposa Marina, de l’escola cal parlar-ne bé sempre, evitant el desafiament continuat per part d’altres àmbits. Els mestres i professors són persones importants, cal recordar-ho, no simplement individus amb més vacances que els altres. L’educació és el sector que mou la societat, que dinamitza les consciències, i tots hem de ser prou curosos per no malmetre aquest capital humà.

Habermas ha estat a Catalunya

La teranyina virtual

No blog, no temps, expulsat de l’activitat més bella que és escriure. Per què renunciar a l’únic espai de sinceritat que ens resta? De l’emoció d’ahir, que en un esclat va amarar la xarxa social, a la hiperactivitat d’avui: accions que s’amunteguen en el rerefons de la consciència: que n’és de difícil, estructurar-les i conquerir l’ordre! Res acabat, tot per fer i més obligacions, a voltes interrompudes per un instant escadusser de lleure permès. La vida és un work in progress esgotador.

Hem començat un curs de Moodle: així no ens avorrirem

Joan Tardà ha visitat Sant Fost per inaugurar una exposició sobre Francesc Macià

La confiança

La confiança en un mateix i en el grup és la clau de l’èxit. Només amb la convicció que es poden fer coses grans és factible assolir l’excel·lència. No hi ha res de dolent en voler ser el millor, sempre que la pedanteria i les aparences no es mengin les virtuts. Ser part de la massa és la dissort d’aquells que se senten normals, ajustats a la norma, ben fidels a les estructures immutables del comú. Treballar amb constància, ser perseverant i comptar amb els mitjans per créixer són les claus perquè la persona triomfi en un món d’envejosos i de malfactors plens de gelosia.  El desig d’un poble pot atiar un grup humà i esperonar-lo en la conquesta del món. Ens ho hem de creure, ja que només els que s’ho creuen travessen el futur amb autoritat legítima i lideratge. El cap cot, sentir-se empipat per les injustícies que es cometen contra la nació no és forma de progressar. La llibertat només es mira a la cara des de la fe en la victòria incondicional.

Sant Benet de Bages

more about “MÓN ST BENET“, posted with vodpod

Avui hem visitat el Món Sant Benet. Una experiència per recordar. El monestir de Sant Benet de Bages, dels orígens remots al segle X fins el Modernisme i la inspiració de Ramon Casas. Dels carreus a les animacions i el joc de llum i so. I el fons musical inspirat en el cant gregorià en la primera part i el piano per a les estances de Casas. Absolutament recomanable.