Finalista

Aquest migdia he consultat la pàgina dels Premis Blocs Catalunya i he vist que havia resultat finalista en la categoria de Societat, que aplega els blogs personals i miscel·lanis. En primer lloc, vull agrair sincerament els vots que he rebut, sens dubte es tracta de tot un honor i una gran sorpresa per a mi, més sabent que s’han presentat 556 blogs i que només 25 han accedit a la final. Quan em vaig inscriure als premis, en un primer moment vaig dubtar de la categoria: en el meu blog es parla d’educació, però no és l’únic tema que hi apareix; alguns posts intenten ser literaris i fins i tot se’n va seleccionar un per al llibre de la Catosfera Literària, però la literatura no és matèria exclusiva; m’interessa la política tant a nivell local com nacional, però també parlo de les TIC, escric dissertacions filosòfiques i blogològiques o comento novetats en l’àmbit del Web 2.0. Aquesta varietat temàtica, que és un reflex de la meva personalitat (sovint tocant moltes tecles que no sempre sonen bé), em portà a definir la bitàcola (avui em plau recuperar el vell mot del meu treball de doctorat) com a personal, ja que els diferents continguts conflueixen en mi com a finestres que es van obrint segons la necessitat. Unes meditacions des de l’esfera, que és el món i també el ciberespai dels blogs, des del qual parlo a l’auditori que m’escolta silent en cadascun dels nodes de la gran teranyina. Ser finalista és ja un gran premi, el reconeixement a una tasca gairebé diària en la qual hem de renunciar a tot per elaborar discursos que sovint moren abans de ser enviats i altres que esdevenen entrades vigoroses d’un ànim esclatant. Un gran premi a una feina desinteressada que topa amb les obligacions, que són inajornables i que impedeixen un seguiment més continuat. El blog és per a mi el cau de la resistència, l’espurna de la llibertat i el racó de la vida autèntica. Sense el blog la terra és erma i les finestres de la llar es tanquen definitivament a l’expressió de la identitat.