No entenem el teu món. Les nostres categories són conceptes kantians que estructuren la realitat des d’un enteniment pretesament sa, quan els objectes que es despleguen al voltant mantenen una estabilitat i un ordre no discutits. Però les teves categories ja no segueixen el decurs lògic dels pensaments usuals, sinó que deriven cap al contrasentit de l’irreal i s’assemblen a una faula contada per un estrany. Un món nou, com el de la infantesa, però amb el vague record de tot el temps viscut: sembla que l’actualitat i el recent s’esborra lentament per deixar només el rastre de tanta guerra i tanta tragèdia, que no vas entendre quan eres un infant i que et revolta cada dia més. M’agradaria cosir amb un fil d’or les desconnexions del teu cervell malalt, reviure les sinapsis quotidianes i assassinar el demiürg malèvol que t’ha segrestat. Voldria que tornessis a la llar de la identitat, del teu jo primigeni. Voldria recuperar-te per al món narratiu de la coherència primera.
