Bell conservadorisme
Abril 1, 2008
Alguns parlen de la dissolució de la filosofia enmig de les ciències particulars, que han fagocitat històricament el seu territori fins a deixar-la nua i vulnerable. Altres, instal·lats còmodament en el poder, malden per desfer-la o per confondre-la amb matèries cíviques que reivindiquen en to autocomplaent l’estat de coses fomentat per ells mateixos. I fins i tot retoquen els horaris rebaixant el seu pes en els plans d’estudis, a favor de les matèries de modalitat i d’una nova assignatura de ciències vinculada al món contemporani (els d’Humanitats i Ciències Socials han de tenir cultura científica, d’acord, però quan els de Ciències rebran història contemporània o art?). La filosofia resistirà en el segon curs, amb justes tres hores en les quals haurem de continuar oferint tota la matèria diacrònica amb la seva hermenèutica textual. Veurem com es desplega el currículum definitivament i quins autors haurem de privilegiar (a veure si ens treiem de sobre John Stuart Mill). La filosofia no desapareix però queda malmesa en la seva tradicional dignitat. No per canviar-ho tot en nom d’un progrés fictici arribarem a ser millors (posats a progressar, on és la informàtica i el Web 2.0 substanciat en els plans d’estudis?). Mantenir el llatí, l’art, la literatura i la filosofia em sembla un bell conservadorisme.
