La diferència

Els filòsofs al llarg de la història han reflexionat sobre la diferència entre els éssers humans i alhora han intentat entendre la humanitat sota paràmetres d’igualtat. Aquest és un dels conceptes més il·lusoris, ja que és evident que els humans som diferents, que hi ha individus més bells i altres més lletjos, més intel·ligents i més obtusos, més simpàtics i més antipàtics, etc. Podríem fer una llarga llista de qualitats i ens adonaríem que allò que enriqueix la humanitat en un ampli ventall de matisos són les diferències, els trets discordants, els desacords físics i psíquics. En l’àmbit de la política i de la societat, emperò, ha aparegut des de la Il·lustració el mite de la igualtat, la convicció que els humans han de travessar tots el mateix camí de drets i llibertats, l’inexorable via des de la barbàrie fins la civilització. El respecte als drets és una exigència del món contemporani a partir d’una ètica mínima que contingui aquells principis postconvencionals exigibles en una col·lectivitat de persones madures. Però no totes són madures ni totes poden judicar igual en els aspectes morals. Existeixen múltiples concepcions de bé (intents de creació d’ètiques de màxims) però el bé comú és més limitat, accessible tan sols als que capten els matisos de semblança en els ens dissemblants. L’Estat, escrivia Hans Küng, “no hauria d’imposar un sentit o estil de vida”, però “perquè en una societat plural puguin conviure diferents cosmovisions cal un consens fonamental entre elles”. Acords fonamentals per atènyer les diferències, l’essencial conflicte de les realitats humanes plurals i irreductibles.

Font: Hans Küng (1994): Proyecto de una ética mundial. Barcelona: Planeta-DeAgostini.