Anticipant Bolonya
Març 27, 2008
Conferència a l’ICE de la UAB sobre l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), anomenat vulgarment procés de Bolonya. Ponent: Joan Carbonell Manils, vicerector d’Estudiants i Cultura de la UAB, vell conegut de les Jornades de Portes Obertes. Les universitats, comenta, han de fer un gir copernicà, un canvi radical per abandonar les estructures actuals, ancorades en el passat. Ara el professor explica, l’estudiant pren nota i després el professor avalua allò que l’estudiant ha apuntat. Model insostenible, 1.0, fora de lloc i de temps, però vigent arreu (calen Donaires per acabar amb tanta presencialitat analògica). El canvi consisteix a modificar els rols del docent i de l’estudiant: el primer deixa de ser el transmissor unidireccional del coneixement, ja que no n’és l’únic posseïdor (el coneixement es troba a les biblioteques, sí, però més que mai a les xarxes telemàtiques), i el segon esdevé el responsable del seu propi aprenentatge, guiat però no determinat. Bolonya és la consagració de les competències, de les destreses, d’allò que l’estudiant sap, però sobretot d’allò que ha de saber fer. A la meva consultoria de la UOC, la de Multimèdia i Comunicació, ja fa temps que treballem amb competències i els resultats són força positius, atès que l’estudiant (centre del procés) pren consciència dels seus progressos i observa com va adquirint els objectius, amb la transversalitat de la formació en TIC com a principal fita, element propedèutic que serà present al llarg dels estudis. Carbonell ha destacat que Bolonya vol introduir l’ample de via universitari en l’àmbit europeu, a fi de promocionar la mobilitat, amb uns estàndards de qualitat i un sistema comparable i homologable de titulacions. Els títols es reduiran a tres: grau, postgrau i doctorat i moriran de mort natural les diplomatures i les llicenciatures. Els graus a Espanya seran de quatre anys (amb un cinquè de Màster), mentre que a Europa l’estructura serà de tres més dos. Arriba l’autonomia universitària, ja que els títols podran ser dissenyats de manera lliure, amb una oferta sostenible i eficient (les filologies hauran d’unir-se per optimitzar recursos). I les hores ja no es comptabilitzaran en funció de la tasca del professor, sinó de l’estudiant, amb uns crèdits ECTS que equivaldran cadascun a 25 hores de treball de l’estudiant (ja m’explicareu com es farà el recompte d’allò que només es pot mesurar de manera relativa i que condiciona la càrrega lectiva). Només una part de les hores seran lectives, de presència a l’aula. Els docents hauran de reciclar-se i acostumar-se a l’avaluació continuada (a la UOC ja és típica i no representa cap problema) i alhora a controlar més la feina del grup-classe per poder comprovar fins a quin punt es dóna el compliment i l’aprofitament de les hores preceptives. Una redefinició de la universitat que esperem que no tingui les mateixes conseqüències que la famosa LOGSE en l’ensenyament no universitari. Preguem perquè almenys no malmeti el futur de tants joves esperançats en una formació de qualitat.
