Raó instrumental i ciclisme
Març 17, 2008
El fi justifica els mitjans i es poden fer els controls antidopatge en qualsevol situació, fins i tot si l’implicat ha d’assistir a l’enterrament del seu fill, un nadó prematur. És horrorós el que es pot arribar a fer només amb el criteri de l’eficàcia. El fill d’un esportista és mort però tot s’hi val, ja que l’important és que els controls es realitzin. Aquest hauria d’haver reaccionat, i segur que humanament ho hauríem entès, amb una negativa rotunda o passant a una fase més avançada i amenaçadora, però el deure és el primer. Orinar davant de gent estranya per complir amb les exigències de la llei quan un fill acaba de morir és un sarcasme dels apòstols de la raó instrumental. La societat necessita que hi hagi joc net en l’esport, però no cal que hi hagi moralitat en les conductes dels qui vetllen perquè hi hagi joc net en l’esport. Primer l’orina, després les exèquies. Estranys humans contemporanis, ciutadans neoburgesos defensors de la llibertat i obsessionats pel control d’altri. Defensen la puresa de l’esport sense màcula i coaccionen les consciències que pateixen des del més pregon. Són autòmats sense redempció dominats per l’excés de zel.
