Interfícies

L’home i la màquina s’hi troben. La pantalla és l’accés a la nova dimensió de l’intel·ligible. Volen coloms elèctrics enmig del cel ple de promeses, utopies recloses en l’ànima de silici. L’home i la màquina s’hi troben, encegats per les sensacions i els espectacles del nou món. En el rerefons no hi ha primavera, tan sols meteors indefinibles. Les flors intangibles esdevenen imatges propiciades per un motor de cerca exànime. Aparença de roselles i de poncelles. Rosec que torba des de l’esfera informacional. No hi ha ningú, a l’interior, només una pantalla que atreu la mirada lassa de l’aprenent. Cossos nus ara i adés són proposats per la gran ment que s’amaga en els engranatges de la màquina invisible. La gran aparença és la nova realitat, una caverna oficiada per un artesà que va viure un temps al costat de les metàfores, rovellats sons de la parla iniciàtica.