Sobre bé i mal en sentit electoral
Març 7, 2008
El terror ha planat sobre la campanya electoral, com a cloenda macabra del procés democràtic de coneixement propagandístic de les formacions polítiques i de llurs propostes de futur. El mal en estat pur, la manifestació evident del fracàs de la humanitat, de la vilesa immunda. El poder de les armes per damunt del poder del diàleg, del consens, de la comunicació entre iguals. Eleccions ensangonades amb el desig de manipular la voluntat dels electors vers un sentit concret. Fa quatre anys la campanya rebé l’atemptat més greu. Avui s’ha tornat a repetir l’avís. Però l’important no són els vots i tampoc no ho són els polítics. La vida que s’ha perdut ineluctablement, sense marxa enrere, és el més greu i no té res a veure amb el desig de la llibertat d’un poble o amb un dogma qualsevol. La vida que s’ha perdut, amb la mirada d’una filla sense pare, és l’únic que compta. Tota la resta és comèdia, ressons de discursos buits, de crítiques partidistes i de missatges estereotipats sense suport neuronal. Tota la resta és estultícia davant la tragèdia humana d’un home que ja no tornarà, que passarà al record de les víctimes per haver-se dedicat a la cosa pública, per haver volgut un bon dia canviar el món segons uns ideals. Un apòstol del bé col·lectiu anorreat per dedicar-se a una noble activitat. El mal no posseeix entranyes, utilitza els altres com a mitjans i devora els fins de les persones.
DEMOCÀCIA!
Avui em plantejo si realment el nostre país és democràtic. Em fa por la meva conclusió.
Benvolguda Tals, el nostre país ha de ser i és sense fisures democràtic, només uns quans bàrbars armats amb pistoles volen imposar les seves idees per la força, un altre cosa és els discursos integristes que sovint trobem en els partits que conformen l’espectre polític, tanmateix tots ells per molt redicals que siguin és mouent en l’àmbit de les idees i la paraula, com ha de ser, és a dir en la democràcia.