Escurçons
Febrer 25, 2008 
Parlen i no callen i es dediquen a trair tot el dia, com si no tinguessin res més a fer. Creuen que la política és xerrar malament de l’altre, desprestigiant-lo i impedint que, malgrat la seva virtut, assoleixi el seu objectiu. Com escurçons malèvols accepten l’acordat i després critiquen els qui es van comportar de manera coherent, fent veure que l’acordat no és tan bo com en principi podria semblar. Bifronts impenitents, hipòcrites integrals, envaeixen la vida diària i embruten amb metzina verbal el territori dels honestos. Assedegats de poder, sublimen llur mediocritat amb els recursos dels tirans. Provoquen el plor d’innocents criatures amb l’execució arbitrària d’ordres nascudes de l’estultícia i s’amaguen en el cau llord, esperant el següent atac.
Bona nit Enric.
Fa una estona que llegeixo i rellegeixo aquesta metàfora de 10 línies que has publicat, i cada cop que acabo de llegir-ho em venen al cap més preguntes intentant desxifrar a quí fas referència. És una crítica a la classe política, és una crítica a certs polítics? polítics a quin nivell? No se si voldràs respondre aquestes preguntes, tot i això felicitats per aquestes línes que, no se si de forma voluntaria o involuntaria m’han fet plantejar aquestes i moltes altres preguntes.
Gràcies, com sempre, per fer-me reflexionar.
[...] és més fàcil arribar a acords. Ningú no guanya amb la imposició de dogmes estèrils ni amb la tàctica de l’escurçó. La perseverança només dóna fruit si va acompanyada de la bona voluntat. IUSF, CiU i Esquerra [...]
[...] El protegit accedeix al poder. Maneres i estil d’altres èpoques en què la prepotència governava el món. Els governs han de quedar alliberats de prepotents i d’escurçons. [...]
[...] El protegit accedeix al poder. Maneres i estil d’altres èpoques en què la prepotència regia el món. Els governs han de quedar alliberats de prepotents i d’escurçons. [...]